![Esperança Camps. Fotografia: Prats i Camps](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/quan-la-lluna-escampa-els-morts-1.jpeg)
Esperança Camps ha entrat amb força en l’àmbit de la narrativa valenciana. En poc més de dos anys ha publicat dues novel·les.
![Portada del llibre](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/ser-sense-ser-1.jpeg)
El cos deshabitat comença amb una obertura que recorda Em dic Vermell d’Orhan Pamuk. Acaba de faltar en un accident el narrador i des de la mort inicia el seu relat. És un bon colp d’efecte que Esperança Camps sap aprofitar i fer créixer. Ja tenim un jugador.
![Portades dels llibres](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/viatgers-sense-retorn-1.jpeg)
Esperança Camps s’estrenà com a narradora el 2004. Des de llavors fins ara ha bastit una obra de dimensions estimables i que gràcies a unes constants i a la diversitat temàtica perfilen un univers literari ben personal.