A Jerusalem (Edicions 62) de Josep Piera és molt més que un llibre de viatges. Jerusalem una és una metàfora, un polvorí cultural carregat de simbologia (com ho són els noms dels personatges). Per a molta gent la ciutat santa és un somni, una utopia, una il·lusió adolorida perquè de fet el lloc sagrat de les tres religions monoteistes. Per aquesta raó anar-hi es un pelegrinatge, en recerca d’alguna siga religiosa o no, fins i tot molt jueus rics hi va morir. Aquestes dues idees, l’ideal (la pau, la recerca de respostes) i la mort, el fracàs, travessen tot el llibre. Per aquest motiu, la visió de Jerusalem no acaba amb el viatge, ja que com diu un personatge Jerusalem anava amb ell. L’última part resumeix les conseqüències de l’11 de setembre del 2001 tan a Israel com la resta del món. Potser siga l’apartat menys atractiu, perquè és una síntesi del que passà en els mesos posteriors, segurament perquè encara ho tenim molt frescos els fets, però tal volta d’ací a un temps aquesta síntesi siga útil per als lectors.
El llibre és una veu de veus, perquè veiem i sentim Jerusalem no sols a través de testimonis d’escriptors, sinó a través del diàleg dels personatges amb l’escriptor. L’oralitat i els distints punt de mira ens una visió més sentida (vital i tràgica alhora) de la ciutat. Ací hi ha les pàgines més rodones amb reflexions molt afortunades sobre el sentit de viatge, de la memòria, de la història i el mite. Saturat pel clima religiós que ho domina tot, pedres incloses, Piera veu la ciutat com un laberint d’espills, on res és el que sembla. Les conseqüències d’una ciutat mental, impossible, només es pot traduir en la tensió constant. El més colpidor, per l’autor, és la força callada que les ruïnes transmeten a la gent, tot presentant-nos les estampes més líriques del llibre. Un llibre molt personal i molt ben escrit.
Articles recents:
Una passió amorosa en la València del quatre-cents