Defensa del goig estètic i de les idees
La trajectòria de Joan Francesc Mira és rellevant pel compromís cívic i per l’elaboració d’una obra extensa i variada —que inclou narrativa, novel·la, estudis d’antropologia,
La força indòmita de la passió
Joan Francesc Mira, en els notables relats de Quatre qüestions d’amor, combina la crònica i la ficció per narrar la diversitat del comportament humà quan es viu la sexualitat o la passió amorosa com un fet extraordinari i diferent a les convencions dominants en cada moment.
La passió de llegir i escriure
El crític americà Edmon Wilson en una ocasió vingué a dir d’un autor, ara poc importa el nom, que la fusta d’un escriptor sovint es posa al descobert quan la seua escriptura dialoga o combat, o totes dues coses a l’hora, amb grans autors, amb tot el que això significa.
Heròdot va dir que la història servia perquè “els esdeveniments dels homes” no “s’esvaïsquen amb el temps”. És una aproximació bàsica, però és el principi fonamental de la memòria. El record ajuda a pastar el que hom ha sigut, és i vol ser.
Aquest estiu he volgut rellegir-me amb la calma que proporcionen els dies estivals Purgatori, l’última novel·la de Joan F. Mira. Una lectura més pausada m’ha confirmat el que ja sabia, que ens trobem davant d’una molt bona novel·la escrita amb l’ofici i la gosadia dels grans narradors.
Els treballs perduts consolida J. F. Mira com un novel·lista sòlid d’una obra ben personal, que reclama un lloc destacat -i una major atenció en la narrativa catalana.
Viatge al centre del desconcert
La trilogia que Joan Francesc Mira (València, 1939) dedica a la seua ciutat és una empresa valenta per la intenció i per l’estil exuberant, ací volgudament assagístic. Com en les dues primeres, el substrat mític i de referències recorre i sembra l’obra.