L’ofici d’editor al País Valencià és una aventura singular. Demana passió. Una doble passió: pels llibres i pel país. I exigeix, amb tirania, olfacte empresarial. L’editorial Bromera va sorgir l’any 1986 al descobert. Amb moltes ganes, però amb poca experiència. Feia poc que el valencià era legal i acabava d’estrenar-se, com aquell que diu, en l’escola i en l’administració. Calien molts llibres, sobretot els dirigits als joves i als menuts, i convertir tantes necessitats en productes dignes no era cosa d’arribar i besar el sant. Calien molts esforços i complicitats. Segurament, de totes les editorials valencianes, Bromera ha sigut l’empresa més clarivident i ferma en perseguir uns objectius òptims. De fet, després de vint anys d’existència, és el segell valencià més sòlid, tant per l’amplitud dels seus projectes com pel volum d’autors editats i de llibres publicats.
El seu afany era i és fabricar llibres que, en fóra quina en fóra la seua orientació, es feren llegir i es feren vendre. I per aconseguir-ho calia flexibilitat i pluralitat de veus. No és gens fàcil combinar excel·lència literària i rendibilitat. Tota editorial ambiciosa ha de situar la qualitat en el seu horitzó. I a mesura que ha crescut el volum de producció de Bromera ha crescut també el seu valor.
Des d’un primer moment va apostar amb força per la literatura pròpia i no ha deixat d’actualitzar la seua política editorial per tal de situar-se com un dels referents més dinàmics del circuit valencià i amb una voluntat creixent d’anar guanyant espais en els altres mercats territorials de la nostra literatura. En aquest sentit ha desplegat tres grans línies d’actuació. L’editorial va anar donant progressivament cobertura als distints gèneres literaris. Primer, la narrativa i la literatura juvenil; després, i a un ritme més pausat, la lírica, el teatre i l’assaig. A més, en cada gènere ha donat cabuda a les possibilitats més diverses. Així, posem per cas, ha assajat àmbits poc transitats entre nosaltres com poden ser el teatre i la poesia infantils. D’altra banda, Bromera ha desenvolupat l’estratègia de publicar una bona part dels premis literaris que hi ha al País València, tant en narrativa com en poesia, sense oblidar els dedicats a la literatura de joves i infants. Al costat dels guardons estel·lars de la casa, els de la Ciutat d’Alzira, cal esmentar també els Alfons el Magnànim de la Diputació de València i l’Enric Valor d’Alacant, per citar-ne tan sols els de anomenada. Els premis són sempre una festa molt desitjada perquè són un estímul interessant cara als autors i un reclam fabulós per als lectors.
Gèneres i autors
Bromera ha incorporat, mitjançant les col·leccions «Els Nostres Autors» o «Bromera Teatre», escriptors de la tradició pròpia, ja siga llunyana o recent (Martí Domínguez, Francesc de Paula Burguera o Joan Alfons Gil Albors) i alguns dels noms claus de la narrativa catalana, com ara Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Joan F. Mira, Gabriel Janer Manila i Jaume Cabré. Hi ha, també, la «Biblioteca Joan Fuster», amb 11 títols publicats fins ara. I fa poc se n’ha inaugurat una altra dedicada a Josep Lozano, de qui s’ha recuperat recentment el mític Crim de Germania.
A més, gràcies a la coedició, un públic valencià ampli pot accedir amb facilitat a les obres més emblemàtiques d’Isabel-Clara Simó i d’una bona part dels llibres de Ferran Torrent. De la primera podem esmentar La innocent o Raquel i del segon, Gràcies per la propina, Societat limitada o La vida en l’abisme.
Amb la política editorial desplegada per l’equip directiu de Bromera i amb un catàleg que creix a un ritme galopant, és fàcil de comprendre que hi apareguen obres d’un valor estimable i hi estiguen presents una bona part dels literats més significatius de la nostra literatura. I per això no sorprendrà ningú que en el nombre immens de títols impresos es troben una part dels estils i dels interessos que han dominat la nostra literatura en els darrers vint anys. Una temàtica que sens dubte ha donat bons resultats és la novel·la històrica. Dies d’ira, de Vicent J. Escartí, és un dels llibres rellevants en la renovació del gènere en els anys vuitanta. L’han seguit títols importants com Els secrets de Messein, de Josep Palomero, convertida en cel·luloide. Un altre títol de pes és El mut de la campana, de Josep Lozano. Una mina cobejada pels narradors (Joan F. Mira, Joaquim G. Caturla, Francesc Gisbert, Víctor Labrado) és la Guerra Civil espanyola i els estralls que va provocar en els anys posteriors. Francesc Bayarri i Francesc Bodí han tractat la Transició. Aquest últim autor acaba de regalar als lectors Habanera, una valuosa història d’amors i fantasies del Carib. Situades en el temps contemporani hi ha un grup heterogeni d’obres signades per gent tan diferent com per exemple Josep Franco, Jordi Mata, Miquel Ferrà, Vicent Borràs, Àlan Greus, Manel Joan i Arinyó, Esperança Camps o Rafa Gomar.
Els altres gèneres també ofereixen un repertori important de títols i autors. En la lírica destaquen Maria Beneyto, Jaume Pérez Montaner, Marc Granell o Josep Ballester. Pel que fa al teatre, al costat dels autors dels anys setanta, com Josep M. Benet i Jornet, Rodolf Sisera i Manuel Molins, hi ha els noms de Pasqual Alapont i Carles Alberola, dos autors que sobresurten en el llenguatge de la comèdia. El gruix de l’assaig és menor, però l’elaborat per Vicent Alonso i Josep Iborra són d’un gran interés. L’altre gran centre d’atracció de Bromera és la literatura juvenil i infantil, dirigit amb gran entusiasme i molta decisió, i per on desfilen els autors més destacats del gènere, com Joan Pla, Enric Lluch, Glòria Llobet, Josep Albanell, Gabriel Janer Manila, Carles Cano, entre molts altres.
Per la trajectòria dels últims anys, l’editorial Bromera sembla viure un moment dolç -més encara si pensem en com està de marejat el panorama-, entestada en continuar creixent en projectes i en ambició. Amb cautela, però sense aturar-se.
L’ILLA, núm. 43, tardor 2006Descarrega’t l’original: 
tota-una-historia-en-versio-original.pdf
Articles recents:
Quatre dècades de narrativa valenciana moderna
Etiquetes: 2006 Altres Homenatges/Presentacions