El llibre ha rebut grans elogis, generalment de persones entusiastes. Jo puc estar d’acord en la idea bàsica que s’ha abusat massa del cosmopolitisme i que es fa servir per desqualificar cultures que no tenen al darrere un estat. Però em sembla que, des del punt de vista argumentatiu, el llibre fa aigua per moltes bandes. Pense que un lector prudent davant d’un assaig que vol esmenar la plana als grans pensadors, sense ser l’autor mínimament expert en la matèria, i que es presenta com una alternativa a una bona part del pensament occidental, no pot fer una altra cosa que sospitar-ne, i llegir-lo amb totes les precaucions. No he vist en cap lloc que aquest terme siga una ideologia; per comprendre bé el concepte de cosmopolitisme cada autor i període, caldria haver analitzat el valor que té el terme contraposat. Així per exemple, quan l’autor diu que els il·lustrats veien l’home com un ser abstracte, oblida que eren bàsicament empiristes i que L’Enciclopèdia francesa per exemple, considerava la pàtria idea bàsica per a les persones. Em sorprén l’obsessió que té amb Kant i la lectura tan esbiaixada i errònia que en fa i el seu oblit que els defensors dels distints nacionalismes europeus eren fonamentalment d’ideologia liberal. Per acabar, davant la defensa del cosmopolisme que fa Martha Nussbaum, Sebastià defensa una ètica aristotèlica basada en l’experiència concreta. El que defensa Sebastià està molt bé, però el que ell ignora és que aquesta senyora és de les defensores més brillants i més ben argumentades de l’ètica aristotèlica en l’actualitat.
EL PAÍS, QUADERN, 11/11/2004