Del blanc i negre al tecnicolor
Josep Piera amb més de trenta anys d’escriptura i més de trenta llibres publicats és a hores d’ara un dels escriptors més significatius de la literatura en català.
Un altre llibre que he rellegit a gust aquest estiu ha sigut Arran de precipici de Josep Piera, publicat per Destino, que si el comparem amb la versió original comprovarem la força actual de la seua prosa.
A Jerusalem (Edicions 62) de Josep Piera és molt més que un llibre de viatges. Jerusalem una és una metàfora, un polvorí cultural carregat de simbologia (com ho són els noms dels personatges).
La força literària del record i del present
El nou llibre de Piera no és concebut com a unitat lineal, avança al voltant de diversos eixos
Amb aquest títol que estrafà un altre de John Dewey –l’art com a experiència–, es vol assenyalar que una bona part de l’obra de Josep Piera germina des de la seua experiència personal.
En aquesta obra Josep Piera lluita amb pertinaç obstinació contra la destrucció del temps per expressar la fràgil bellesa de les coses.
Una delícia, aquest Jardí ebri d’Ibn Khafaja, i ho és perquè els traductors no s’han limitat a transvasar literalment al nostre idioma l’univers original, sinó que s’han escarrassat per recrear l’atmosfera sensual, la tremolor de la carn i l’agulló elegíac o dramàtic dels versos reflexius
Josep Piera acaba de publicar El temps trobat, premi Alfons el Magnànim de poesia. L’aparició d’un poemari de l’escriptor de la Safor sempre és per als degustadors de la poesia un esdeveniment, per petit que puga ser, perquè ens preguntem amb què sorprendrà aquesta vegada.