Els treballs que integren el llibre giren al voltant de tres grans eixos: l’entitat individual i col·lectiva, l’experiència de la barbàrie i l’horror, i, finalment, l’obsessió dels creadors per l’entitat del propi llenguatge artístic, els recursos expressius que es fan servir.
Josep M. Fonalleras i Jordi Ribas, han triat per a la seua primera incursió en el camp de la novel·la l’estratègia de la brevetat. La millor guerra del món, de Josep M.
Màrius Serra (Barcelona, 1963) és un dels escriptors més coneguts de la seua generació.
Amb un equipatge de cinc llibres de contes de bona qualitat Pere Guixà passa a formar part de la primera divisió dels contistes actuals en català al costat de Quim Monzó, Baulenas, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i Rafa Gomar.
Carles Camps Mundó m’era un nom llunyà, relacionat amb la poesia visual dels anys setanta, en concret m’evocava paisatges retallats en figures diverses en un llibre editat a Llibres del Mall.
Imatges múltiples d’una vida canviant
El desfici creatiu és ben perceptible en la ja llarga trajectòria literària de Jordi Coca, interessat en embarcar-se en cada obra nova en un àmbit no transitat encara.
Francesc Serés és un dels narradors més sòlids dels nascuts després dels anys setanta atés que la seua obra posseeix amplitud de mires i ha explorat amb valentia fronts diferents. La seua producció avança en forma de projectes d’una potent ambició literària.
La publicació d’una antologia de l’obra de Ramon Guillem és una ocasió per actualitzar la nostra visió de la seua poesia, fent-nos-en una visió de conjunt on podem veure l’evolució i les constants de la seua activitat creativa.
La posició de Xavier Serra no és fàcil de situar en les nostres lletres.
Les ambivalències d’un home corrent
Si algunes novel·les de Jordi Coca, com ara L’emperador i Sota la pols, eren novel·les d’iniciació, En caure la tarda ens situa de ple en l’espiral del final.
Eduard Márquez és segurament dels pocs autors de la nostra literatura que podia passar perfectament per ser suís o austríac, perquè la seua obra està poc connotada per la història i el territori del país, i a més, els referents i els personatges obsessius, i de vegades freds i abstractes, dels pr
Una nova antologia de poesia catalana
Cada vegada són més habituals les antologies poètiques. No tinc massa clar si això permetrà de captar nous lectors per al gènere, però hi confie. De totes maneres, una bona part dels consumidors solen ser-ne lectors interessats en poesia.
Fa poc, en el número 45 de Caràcters, Marc Romera en parlar dels impulsos i les aportacions dels nous narradors catalans ho feia sense trepitjar-se el dits i no establia barreres temporals fixes.
Entre les últimes novetats de poesia valenciana trobem els noms de Ballester, Bessó, Trigo, Palomero i Garcia Grau. Tots ells són autors d’una obra considerable.