Per Josep Palomero. El Periódico Mediterráneo. 02/06/2013
Els comentaris literaris que Francesc Calafat ha anat publicant des de fa 18 anys en diversos mitjans de comunicació s’identifiquen per algunes característiques que, entre nosaltres, país petit, no solen ser habituals: honestedat, fiabilitat i veracitat. Calafat és, de fet, un bon lector i un magnífic crític literari, amb la particularitat que no oficia de pontífex, tot i que les seues anàlisis contenen reflexions tangencials amb què sol contextualitzar hipòtesis, opinions i judicis d’un gran interés afegit.
En el pròleg de Països de paper. Notes sobre literatura (Afers), que és tot un model de prosa, Calafat assevera que “un comentarista de llibres és un ordinari de la literatura”, però el bo no aplica motles, sinó que afronta l’estudi de cada obra amb les indagacions adequades. En aquesta compilació ha distribuït els articles en cinc blocs diferents. El primer: dos extenses reflexions sobre la creació literaria i sobre la pictòrica. El segon: onze articles sobre la literatura que identifiquem com a clàssica. El tercer: vint-i-set textos sobre narrativa valenciana i catalana contemporània. El quart inclou setze articles sobre poesia. L’últim consta de sis textos sobre l’assaig actual.
