Entre les últimes novetats de poesia valenciana trobem els noms de Ballester, Bessó, Trigo, Palomero i Garcia Grau. Tots ells són autors d’una obra considerable. Els seus llibres ens dibuixen un panorama variat en veus i intencions, que reflecteix la pluralitat de la paraula poètica que es dóna a València a les hores d’ara.
De tots ells, segurament el llibre de Ballester és el més ambiciós. La mar, com abans L’holandés errant, consolida la seua trajectòria poètica i confirma la creació d’un món poètic personal. Una línia creativa que té afinitats amb l’obra de Palàcios, Pérez Montaner i Navarro. Imatges recurrents com el mar, el desert, el viatge i el naufragi són imatges amb què Ballester fonamenta el seu pensament: una visió descentrada de l’home, en permanent exili. La vida errant és també la recerca de l’ideal, tot i impossible. L’amor, el somni i l’escriptura són les úniques armes per combatre l’oblit, la caiguda. El gust per la metàfora, els referents culturals, la reescriptura d’estils estètics diversos i formes distintes són el distintiu d’aquesta poesia desencantada.
El viatge és també el motiu que domina els llibres de Xulio Ricardo Trigo i Josep Palomero. Com en altres ocasions, Xulio Ricardo Trigo en Far de llum grisa escriu sobre paisatges i ciutats. El viatge, entés com a forma de coneixement i de vida, és una senda també per al somni i la reflexió. Imatges encadenades ens comuniquen les suggestions que el paisatge desperta en el poeta, però també són una via per expressar una vivència més íntima. Un llibre de coloracions tènues i mirada amable. Un llibre fet amb ofici.
Josep Palomero reprén l’activitat poètica amb un llibre saludable, La rosa dels vents. L’autor desgrana un to juganer, irònic i fins tot paròdic en una sèrie de retrats de personatges prototípics i situacions anòmales. El llibre és un exercici literari en què l’autor demostra, que no és poc, el seu enginy lingüístic i literari. La seua versatilitat ve demostrada per l’ús de formes mètriques variades i en el profit que sap traure al joc
de la repetició.
El llibre de Pere Bessó és una novetat en la poesia valenciana pel gènere que pràctica. Iteràncies, interferències i grafitis és compost de versos solts, aforismes i històries
comprimides. Tota una poètica de la condensació, de l’estil epigramàtic. Una gamma àmplia de motius i de pinzellades sobre diversos aspectes del comportament humà dóna joc a tonalitats variades (l’apunt líric, la ironia…). M’ha costat una mica de llegir aquest llibre. Potser ha sigut per la seua dispersió i fragmentació, però hi he trobat
allò que més caracteritza la personalitat literària de Bessó: el seu bagatge literari, el gust per la metàfora i les associacions agosarades.
El vers de Manel Garcia Grau és potent. El lector que el llegisca per primera vegada trobarà en aquests Mots sota sospita un autor interessant. Els seus temes són la condició de l’home, el temps i la paraula; el seu estil, com sempre, és un vers llarg i de ritme salmodiós. Tot i que hi ha una tímida introducció d’elements nous (referents culturals i poemes que estrafan estils d’altres autors), el lector que conega tota la seua obra trobarà que aquest és un llibre prou semblant als anteriors. És una llàstima, perquè Garcia Grau és un poeta amb una personalitat pròpia ben interessant.
REFERÈNCIES:
Josep Ballester, La mar
Editorial 3 i 4, 1997
Josep Palomero, La rosa dels vents
Editorial Bromera, 1997
Pere Bessó, Iteràncies, interferències i grafitis
Editorial Bromera, 1997
Xulio Ricardo Trigo, Far de llum grisa
Editorial 62, 1997
Manel Garcia Grau, Mots sota sospita
Edicions Cossetània, 1997
CARÀCTERS, núm 2, gener 1998, pàg. 29
Descarrega’t l’original: 
veus-plurals.pdf
