En aquest llibre, de poemes de dimensions variades, Lluís Roda elaboba una poesia lúcida i punyent sobre els sentits de l’amor i sobre els viaranys de la vida. Una poesia d’una imatgeria de soprenent novetat, on encaixa metàfores i símils inesperats i exactes.
Des de Sobre l’hamada, publicat el 1989, que va representar la confirmació poètica de Lluís Roda, fins a Buirac d’amor, han passat nou anys. La seua poesia continua manifestant el gust pels efectes verbals, fonamentat en paronomàsies sorprenents i associacions expressives llampants, però ha guanyat en maduresa, en profunditat. Els seus poemes són, ara, sobretot reflexius. La ironia també s’ha reduït, però els seus colps, quan apareix, són més punyents.
L’amor i la mort són els nuclis temàtics que irradien el llibre. Enmig: la vida quotidiana, la convivència, els fills, la reflexió poètica i la memòria. En definitiva, ell llibre es una llarga reflexió sobre el sentit de la vida, assetjada pel pas del temps, per la mort, pels propis errors i covardies. Les vivències aconsegueixen el seu sentit en el record, ja que «l’instant no es pot gaudir, solament viure, però sí el seu record». I per bé que les experiències duguen irremeiablement un desgast, un profund sentit de pèrdua, ajuden a tenir un sentit més afilat de les coses, a fer més humana la mirada, la paraula.
Els poemes més ambiciosos són els més llargs, que creixen sovint amb un ritme entretallat, en els quals el to cavil·lós del llibre s’expressa amb versos de rotunditat epigramàtica. Entre aquests, es troba el poema que més m’ha impactat: un rabiosa incursió, de ressons estellesians, sobre la mort. Tot plegat, un llibre on el lector trobarà moments i poemes de gran força, i on hi ha una singular manera de convertir el llenguatge més díscol en poesia.
EL TEMPS, 08/03/1999
Articles recents:
