Una prosa àgil i unes atmosferes inquietants condueixen el lector pels camins plurals de la literatura de les transformacions i escissions. En companyia de l’altre, un recull de contes
de dimensions curtes però d’intencions llargues, confirma la línia ascendent dela narrativa de Vicenç Pagès.
En companyia de l’altre és un recull de contes de dimensions breus, però d’intenció llarga: situar el lector en l’ampli àmbit del doble, territori per on ha transitat noms tan insignes com Poe, Cortázar o Borges. Un multimilionari que s’enamora successivament de tres germanes o un professor que es transforma en el seu alumne predilecte… són alguns exemples d’aquesta exploració plural de la metamorfosi i de l’escissió de la personalitat humana. Els contes ens mostren uns personatges d’existència grisa que s’endinsen en un àmbit desconegut, les zones d’ombra de la pròpia personalitat, en un procés que els du a confondre’s amb els propis somnis i desigs o a transfigurar-se en una altra persona. Tot plegat, un món poblat de perplexitats, miratges i follia, de zones desconegudes, de frustracions i somnis, on els protagonistes s’esforcen per explicar-se i comprendre el que els succeeix i allò que no entenen.
El llibre és molt atractiu, amb alguns contes magnífics, com el del professor convertit en un alumne seu. Al costat dels relats de llargària habitual, hi ha un exercici remarcable de concentració: suggerir en peces ultrabreus tota una història. Culmina el llibre un epíleg reflexiu sobre les temptatives del gènere fantàstic per reflectir la personalitat múltiple de l’ésser humà. El llibre té alguns contes en què l’artifici i la retòrica dominen excessivament. Però el que importa, malgrat aquestes petites caigudes, és que el lector hi trobarà un càlcul rigorós en el ritme del relats, una prosa concisa, versàtil i irònica que condueix amb gran eficàcia la fecunda imaginació de Vicenç Pagès.
EL TEMPS, núm. 777, pàg. 69, 4/05/1999
Descarrega’t l’original: 
el-mon-de-les-transfiguracions.pdf
Articles recents:
