Les nostres editorials tenen abandonada totalment la traducció de narrativa. Només l’Editorial Bromera amb una certa continuïtat transvasa al nostre idioma novel·les actuals, algunes de notable valor com La història següent, una extraordinària narració de l’escriptor holandés Cees Nooteboom, que relata la singular història viscuda per un professor de llengües clàssiques, a qui els seus alumnes li han posat el sobrenom pel seu paregut físic amb el filòsof grec. Sòcrates és el narrador i protagonista de la sorprenent història. Un home que s’havia llitat a Amsterdam es desperta a Lisboa. L’anàlisi minuciosa dels estats d’ànim davant una situació tan estranya com aquesta ens fa pensar en La Metamorfosi de Kafka. Però la trama d’aquest llibre és molt més complicada, aviat es perd en desenvolupaments circulars. La relativitat del temps ve marcada per les busques d’un rellotge que giren en sentit contrari, però que deixen l’hora quan es reflecteixen en l’espill. El protagonista abans d’abandonar l’ensenyament decideix fer unes classes magistrals on imita i alhora s’enfronta dialècticament al filòsof. Després, ens narra el seu embolic sentimental amb una companya de feina, la qual només pretén venjar-se del marit, ja que té relacions amb una alumna. Sembla, però, que ni tan sols aquesta història és descrita com a real, sinó entrevista a través del record, tornada pel record en la multiplicació d’un joc d’espills. Aquesta primera part de la novel·la està pintada amb les coloracions del somni. L’home que dorm a Amsterdam mira angoixosament de despertar-se i és fitat per l’home que es somniat per ell a Lisboa, on vint anys abans havia viscut una experiència sentimental de conseqüències negatives per a la seua vida professional. Lisboa és com la ciutat dels adéus, de les transformacions, on es submergeix Europa en l’oceà, com a ciutat on anar a morir.
El to narratiu canvia en la segona part. Estem davant un viatge fantasmal. El narrador i un grup reduït de companys ixen de Belém i naveguen en una nit interminable cap a l’altre Belém, a l’altra banda de l’oceà. Tots els viatgers semblen desemparats, perduts, cavil·losos. El protagonista s’aparta de la resta per a pensar i deixar-se endur pel seu univers oníric, o tal vegada pels records, o per les dues coses alhora. Somia amb l’home d’Amsterdam, de qui ell era el seu mateix somni. Recorda de nou la seua única relació amorosa, la seua darrera oportunitat de pertànyer al món, de continuar sent algú amb cara i ulls. Reviu el final del drama, la seua expulsió del centre d’ensenyament. El viatge segueix el seu periple nocturn, i cadascun del viatgers relata una història on conta la seua mort. L’última història, la següent, és la del protagonista. Una bona molt bona novel·la.
QUADERN, EL PAÍS, 17/03/2005
Articles recents:
