Ascensió i davallada d’una tertúlia
Joan Fuster fou el centre d’un nucli polític i cultural de referència en l’oposició al franquisme.
La deriva del poble valencià exigia, a parer de Fuster, una resposta moral.
Sovint les commemoracions van carregades de borrumballa, de retòrica fina, i en això queda tot.
Fuster ha esdevingut un referent constant de la cultura catalana. Des de la seua mort, a banda homenatges i estudis, s’han multiplicat les reedicions de la seua obra i s’ha iniciat la preparació d’antologies dels seus textos, orientades generalment al jove o profà.
Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster
Josep Daniel Climent en un article, «Homenatge a Teodor Llorente»*, diu que Fuster en un paper de 1959 analitzava les relacions entre Llorente i Mistral, «però sobretot incidia en presentar-los com uns personatges que compartien ideologia, catòlica, conservadora i regionalista, i per tant, eren m