Edicions Bromera des dels seus inicis és una aventura vinculada a l’educació, a proporcionar lectures adequades als distints nivells d’ensenyament i a un ventall ample d’interessos connectats amb els joves.
El teatre de Manuel: la tralla que allibera
Molins és un dels autors que miren el món i l’escodrinyen amb el bisturí de la inquietud. De fet, per a mi, és un “motoret”, si em permeteu una expressió col·loquial, una persona incombustible. El seu cervell és d’una virulència mental fantàstica.
Molins és d’aquells autors extremament inquiet que escodrinya la realitat i amb ulls crítics la interroga per incidir en els problemes que ens preocupen i en el llenguatge amb què confegim el discurs.
Entrevista a Manuel Molins: “La di-versió ens proporciona una altra versió de les coses”
A propòsit del simposi sobre l’obra de Manuel Molins, entrevistem l’autor amb l’objectiu que ens parle directament sobre el seu univers teatral, sobre l’evolució de la seua obra, i que ens comente la relació que manté amb els distints corrents del teatre contemporani.
Entrevista a Manuel Molins: “Vull exposar a través del teatre el sentit d’Europa i de la modernitat”
Manuel Molins, nascut a Alfara del Patriarca l’any 1946, és un dels dramaturgs més reputats del nostre teatre. Va ser un dels renovadors del panorama teatral dels anys setanta i des de llavors ha dut a terme una tasca creativa intensa.
I. Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntes i problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps.
Una bona part de lectors, no sé ben bé per què, no tenim l’hàbit de llegir amb regularitat obres de teatre, excepte els clàssics. No voldria ara posar-me a divagar sobre el tema. Entre altres raons perquè aquest no és el lloc i no sóc jo la persona més indicada per a fer-ho.
Hècuba, protagonista del monòleg central de Dones, dones, dones, és la cobertura mítica que irradia l’obra per ser l’emblema de la dona de tots els temps i el clam per la llibertat i la dignitat del gènere femení.
Un tambor rebel en el melic de Barcelona
Elisa s’obri amb Jaume, un home gastat pel pas accelerat de la vida, que mostra un caràcter en demolició, errant i erosionat. Ara, assegut en una butaca i bevent sense aturador, mira d’apaivagar amb una lúcida ironia una desesperació aclaparadora: és portador d’una malaltia incurable.
Després de la publicació de títols ben interessants, com la divertida farsa La Divina Tramoia i Combat, drama intens l’esquinçament de la personalitat i la lluita a ultrança de l’artista modern, i coincidint amb la representació per a Barcelona de Sabates de taló alt, interpretada p