La narrativa en català entre valencians ha crescut molt i per a bé, en quantitat i qualitat. Des de finals de l’ultima dècada del segle passat fins ara ha anat apareixent i consolidant una nòmina considerable de narradors. Així, al costat dels noms grossos com Joan F.
Jordi Sebastià és un bon periodista i un narrador solvent.
El periodista Francesc Bayarri des la seua primera novel·la, L’avió del migdia, publicada el 1992, ha volgut construir un fresc narratiu sobre la societat valenciana contemporània, en concret del període la de la transició.
Entre la quotidianitat i la crònica
Vicent Josep Escartí és un dels autors de novel·la històrica més reputats de la literatura catalana, sobretot per Dies irae, una novel·la que sorprengué per la sàvia recreació del passat i per la potència d’història màgica que fascinà molts lectors en el seu moment.
L’escriptura de les inquietuds i els dies
Si fa dos anys ens va regalar un extraordinari llibre de poemes en prosa titulat Del clam de Jasó, ara Vicent Alonso ens soprén amb el conreu d’un gènere nou, l’assaig, en la seua trajectòria literària. Amb Trajecte circular.
Un tambor rebel en el melic de Barcelona
Elisa s’obri amb Jaume, un home gastat pel pas accelerat de la vida, que mostra un caràcter en demolició, errant i erosionat. Ara, assegut en una butaca i bevent sense aturador, mira d’apaivagar amb una lúcida ironia una desesperació aclaparadora: és portador d’una malaltia incurable.
Víctor Labrado amb La guerra de quatre, publicada el 2002, va convertir el testimoni d’uns homes i dones que patiren en la seua carn els cruels efectes del franquisme en una obra literària.
Ferran Torrent és avui, sense cap mena de dubte, l’escriptor més popular de la literatura en llengua catalana i ha convertit la València contemporània, o si més no una determinada visió, en un dels imaginaris literaris més actuals i coneguts pels lectors, especialment del Principat, on el novel·l