Francesc Bodí després d’Havanera, una novel·la pletòrica de literatura i aventures, aterra en el present. El soroll de la resta ens acosta a Àlex Ballester, un publicitari d’èxit. Un
Entrevista a Manuel Molins: “La di-versió ens proporciona una altra versió de les coses”
A propòsit del simposi sobre l’obra de Manuel Molins, entrevistem l’autor amb l’objectiu que ens parle directament sobre el seu univers teatral, sobre l’evolució de la seua obra, i que ens comente la relació que manté amb els distints corrents del teatre contemporani.
Què pot passar si una persona es desperta en un creuer i, encara que reconeix les coses, se li han volatilitzat els records personals? Doncs bé, Ignasi Mora imagina una possibilitat. El protagonista ha de bregar, d’entrada, amb el qui té al davant, a l’espill. S’hi ha d’acostumar.
Marc Granell és un dels poetes més importants i coherents del País Valencià. Per al nostre autor la lírica no és només un joc estètic; va lligada, més aviat, a una actitud de defensa dels valors fonamentals, i precisament la paraula n’és un de ben rellevant.
La traducció com una bella art
La traducció és un pulmó per a tota literatura, perquè suposa la incorporació d’altres experiències, altres mirades, altres sensibilitats i altres llenguatges. Aquesta és la raó, pelat i ras, per la qual en la nostra cultura hi ha hagut una obsessió per convertir en nostra la veu d’altres.
Amb aquest títol que estrafà un altre de John Dewey –l’art com a experiència–, es vol assenyalar que una bona part de l’obra de Josep Piera germina des de la seua experiència personal.
Rubén Luzón (València, 1982) proposa amb fermesa fer-se un espai en l’àmbit de la poesia en català. La seua escriptura és arriscada i demana al lector que s’implique a fons per entendre i no perdre’s en el laberint del seu univers.
Isidre Martínez Marzo és un dels lírics valencians amb una personalitat més definida.
Viatge al centre del desconcert
La trilogia que Joan Francesc Mira (València, 1939) dedica a la seua ciutat és una empresa valenta per la intenció i per l’estil exuberant, ací volgudament assagístic. Com en les dues primeres, el substrat mític i de referències recorre i sembra l’obra.
Després de la publicació de títols ben interessants, com la divertida farsa La Divina Tramoia i Combat, drama intens l’esquinçament de la personalitat i la lluita a ultrança de l’artista modern, i coincidint amb la representació per a Barcelona de Sabates de taló alt, interpretada p
La relació dels escriptors catalans i illencs amb València és sempre problemàtica i vacil·lant per les raons que els lectors saben de sobres. Per tant, la relació amb el País Valencia, quan n’hi ha, se circumscriu a la intimitat i a la presencia puntual motivada per actes culturals.