Ascensió i davallada d’una tertúlia
Joan Fuster fou el centre d’un nucli polític i cultural de referència en l’oposició al franquisme.
La deriva del poble valencià exigia, a parer de Fuster, una resposta moral.
En l’aspre vent del nou món és un títol potent que suggereix diverses lectures. Tanmateix, una de possible seria que el món vist en conjunt pot resultar caòtic, estrany, difícil d’apamar. Però viure és certament això, tractar que aqueixa immensitat incomprensible puga tenir algun sentit.
Sovint les commemoracions van carregades de borrumballa, de retòrica fina, i en això queda tot.
La força literària del record i del present
El nou llibre de Piera no és concebut com a unitat lineal, avança al voltant de diversos eixos
Les ambivalències d’un home corrent
Si algunes novel·les de Jordi Coca, com ara L’emperador i Sota la pols, eren novel·les d’iniciació, En caure la tarda ens situa de ple en l’espiral del final.
Eduard Márquez és segurament dels pocs autors de la nostra literatura que podia passar perfectament per ser suís o austríac, perquè la seua obra està poc connotada per la història i el territori del país, i a més, els referents i els personatges obsessius, i de vegades freds i abstractes, dels pr
El bateig literari d’Anna Moner és una bona sorpresa. Les mans de la deixebla, premi Enric Valor, és una proposta potent i suggeridora que, amb l’evocació de l’univers de Frankenstein, ens transporta a la temptació fàustica, a l’exploració dels límits i als problemes de l’excés.
Pel laberint d’una vida de ficcions
Silvestre Vilaplana és un autor amb obra ja respectable: un grapat de llibres de poesia i de literatura juvenil i uns quants títols que pertanyen, si em passeu el convencionalisme, a la divisió gran.
Presentació de «Poemes de la resistència chicana»
Quan se’m va proposar presentar el llibre vaig acceptar de seguida per dues raons.
Relacions humanes que pugen i baixen
El conte no sempre té sort en el circuit literari, però és un gènere que sol atraure perquè se situa al bell mig d’una cruïlla de camins.
Rubén Luzón: les raons d’una poètica
Rubén Luzón, nascut a València el 1982, amb només dos llibres és una de les veus més singulars de la darrera fornada de poetes dels País Valencià (Eduard Marco, Isabel Garcia Canet, Àngels Gregori, entre d’altres).
La trajectòria de Vicent Alonso és singular.
Urbà Lozano va començar a cridar l’atenció amb Plagis (2008), un llibre fresc i divertit.
Una temporada de ficció. Panorama d’un curs fecund en les lletres valencianes
El curs literari va començar potent. El va obrir a l’octubre Ferran Torrent amb un títol atractiu, Les ombres en la nit (Columna), una novel·la de suspens i, per tant, d’entreteniment, però carregada de pólvora.
Esperança Camps s’estrenà com a narradora el 2004. Des de llavors fins ara ha bastit una obra de dimensions estimables i que gràcies a unes constants i a la diversitat temàtica perfilen un univers literari ben personal.