El segon recull de contes de Josep M. Argemí, Vides secretes, recrea suggerents itineraris literaris a través de les biografies imaginàries de dotze personatges singulars, que animats per una especial passió, ens duen a territoris que traspassen la frontera de l’extraordinari.
Josep M. Argemí, que es va donar a conèixer l’any 1995 amb La fúria dels herois, confirma i aferma en el nou llibre, Vides secretes, les seues qualitats narratives i la seua capacitat per crear un univers imaginari personal, molt allunyat de la influència monzoniana, omnipresent en els contistes joves de fa alguns anys. Josep M. Argermí desplega la seua fantasia experta i desimbolta a partir de material històric, cultural i literari. Una literatura, com la de Perucho o Borges, per posar dos exemples de móns afins al nostre autor, que s’alimenta de la mateixa literatura. Aquesta actitud culturalista, lluny de limitar-se a ser un simple joc d’exhibicionisme literari, s’orienta a explorar les pors i la perplexitat que arrossega l’home en la seua pretensió de ser home. Els personatges, sovint erràtics i animats per una obsessió, desfilen pels relats, a la recerca d’alguna cosa no sempre precisa, que a alguns els condueix a la pròpia destrucció. Un viatge que els duu per vies poc habituals i va més enllà dels límits de la realitat. Així, el filòleg Hudson s’endinsa a l’Amazones perseguint una llengua universal, el mític Perceval recerca el grial perdut en unes terres llegendàries, o la princesa Orsini, obstinada a perpetuar la seua bellesa. Dels relats, confeccionats amb càlcul rigorós i amb un estil pausat i distant, jo remarcaria l’habilitat de Josep M. Argermí per elaborar climes inquietants, personatges enigmàtics i l’ espectacle violent i al·lucinant de la natura.
EL TEMPS, núm. 735, pàg. 69, 20/07/98
Descarrega’t l’original: 
biografies-imaginaries.pdf
Articles recents:
