La situació sociològica i política ha dut al fet que defensar l’ús del valencià i reflexionar sobre la seua identitat seriosament siga sempre una qüestió. Per això llibres com El valencià és una llengua diferent? de Maria Josep Cuenca (publicat per Tàndem edicions), són extremadament necessaris i útils, perquè, dirigit a un públic ampli, exposa d’una manera precisa i raonada la identitat lingüística del valencià. A més, sense embuts ni mitges tintes exposa la situació dramàtica que viu actualment el nostre idioma, especialment la manipulació política que s’ha fet en el passat i es fa ara en el present de la identitat de la llengua. En aquest sentit, es ben aclaridor, segons l’autora, que la normalització lingüística dels últims anys ha conduït a un cert caos en l’escriptura, a causa de la innecessària duplicació de solucions lingüístiques.
Per aquest motiu, l’autora desconfia de les futures solucions de la l’Acadèmia de la Valenciana de la Llengua –quina llengua?-, ja que aquesta institució per justificar-se com a tal institució duplicarà gramàtiques, diccionaris i normes i crearà més confusió en el tema lingüístic. I no només això, sinó que determinades formes amb una important tradició literària en no ser recomanades directament per la nova institució poden passar a no ser acceptades. Aquesta és una qüestió que pot repercutir, i molt, en l’escriptura dels escriptors actuals. Siga com siga, el llibre de Maria Josep Cuenca és un text necessari perquè parla dels problemes actuals de l’idioma d’una manera directa i això entre nosaltres no sempre és habitual.
Articles recents:
Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés
