Assaig

Això vol dir que era…

Actualment se’n parla molt, de nacionalisme. Ací i a tot arreu.

Al cor de la immensitat

Toni Mollà és un autor que procedeix de l’escriptura dura de la sociolingüista i l’assaig (Manual de sociolingüística, Quina política lingüística?, entre altres) i que des fa una dècada mira de compaginar-la amb una escriptura més literària, de tracte més cordial.

Amistats venerades

Isabel-Clara Simó és una de les signatures més conegudes i prolífiques de la literatura en català. La seua prosa és clara, feta amb ofici, i no perd mai de vista la sofisticació ni el tall incisiu. La novel·lista d’Alcoi ha fet de l’escriptura una declaració de vida.

Art i vida al segle XX

Els treballs que integren el llibre giren al voltant de tres grans eixos: l’entitat individual i col·lectiva, l’experiència de la barbàrie i l’horror, i, finalment, l’obsessió dels creadors per l’entitat del propi llenguatge artístic, els recursos expressius que es fan servir.


Ascensió i davallada d’una tertúlia

Joan Fuster fou el centre d’un nucli polític i cultural de referència en l’oposició al franquisme.

Ciutat i literatura

Recull de diversos treballs sobre els usos que la societat catalana ha fet del seu patrimoni literari.

Cosmòpolis

Jordi Sebastià és un bon periodista i un narrador solvent.

Defensa del goig estètic i de les idees

La trajectòria de Joan Francesc Mira és rellevant pel compromís cívic i per l’elaboració d’una obra extensa i variada —que inclou narrativa, novel·la, estudis d’antropologia,


Dietari: dues vides que s’autoalimenten

“L’escriptura és l’afirmació de la vida pròpia”, observa Vicent Alonso. Però el jo de paper és el jo real? Conscient del terreny movedís on es mou, l’autor una vegada i una altra vegada torna sobre la qüestió per tal que s’entenga l’objectiu i la seua implicació.

El país com a problema

La deriva del poble valencià exigia, a parer de Fuster, una resposta moral.

El periple d’anar més enllà

Martí Domínguez, biòleg, novel·lista, periodista, és un escriptor ferm i polivalent, i per aquest fet està situat en un lloc privilegiat en el panorama de les lletres en català.

El valencià és una llengua diferent?

La situació sociològica i política ha dut al fet que defensar l’ús del valencià i reflexionar sobre la seua identitat seriosament siga sempre una qüestió.

Els somnis i els malsons de la identitat

La identitat personal i col·lectiva són termes esmunyedissos i ambivalents, però des de fa molt de temps dominen no només la literatura sinó també els discursos polítics i socials.

Entrevista a Vicent Alonso: «Els temes de Montaigne són també els nostres»

Vicent Alonso, nascut a Godella, l’any 1948, és professor de literatura catalana a la Universitat de València, poeta, assagista i traductor. Entre els seus llibres més representatius trobem, en poesia, Del clam de Jasó (2002) i, en prosa, el dietari Trajecte circular (2004).

Iborra, un home de moltes lletres

El nom de Josep Iborra va associat al dels escriptors de la postguerra que maldaren per superar la barrera d’una cultura de campanar. I sobretot va lligat a una figura clau, la de Joan Fuster, qui el va estimular en els seus inicis com a escriptor.

L’exaltació meditada d’un artista

Del vendaval que va significar l’informalisme en els anys de la postguerra, que va obrir nous camins en la pintura, potser en queda poca cosa. En tot cas, pertany a la història de la pintura.

La deconstrucció de Fuster

Sovint les commemoracions van carregades de borrumballa, de retòrica fina, i en això queda tot.

La força del llenguatge. Un festival literari

Enric Sòria, poeta i prosista, és conegut de tots vostés pels papers que li lligen en aquest Quadern i segurament per d’altres recollits en Incitacions (1997) i L’espill de Janus (2000), on desplega una agudesa afuada i una prosa elegant que es mou amb comoditat per les trinx

La ironia com a bandera

Fuster ha esdevingut un referent constant de la cultura catalana. Des de la seua mort, a banda homenatges i estudis, s’han multiplicat les reedicions de la seua obra i s’ha iniciat la preparació d’antologies dels seus textos, orientades generalment al jove o profà.

La literatura com a combat i joia

El 1991 es va publicar Mentre parlem. Fragments d’un dietari iniciàtic, d’Enric Sòria. Va meréixer uns quants premis, primerament el Joanot Martorell de Gandia i, després, el de la Crítica Serra d’Or de dietari, i va ser ben rebut per la crítica.

La passió de llegir i escriure

El crític americà Edmon Wilson en una ocasió vingué a dir d’un autor, ara poc importa el nom, que la fusta d’un escriptor sovint es posa al descobert quan la seua escriptura dialoga o combat, o totes dues coses a l’hora, amb grans autors, amb tot el que això significa.

La projecció de la biografia

La posició de Xavier Serra no és fàcil de situar en les nostres lletres.

La prosa purificant de Villalonga

El present volum és un recull de cartes i d’articles del Llorenç VilIalonga anterior a la guerra espanyola en el qual es reflecteix un home preocupat pels grans problemes del seu temps amb una activitat periodística, lligada a la controvèrsia i la polèmica, orientada a renovar la seua societat.

La traducció com una bella art

La traducció és un pulmó per a tota literatura, perquè suposa la incorporació d’altres experiències, altres mirades, altres sensibilitats i altres llenguatges. Aquesta és la raó, pelat i ras, per la qual en la nostra cultura hi ha hagut una obsessió per convertir en nostra la veu d’altres.

Lletres de batalla

Dos nous llibres que pretenen de desemmascarar els intel·lectuals integristes en un cas, i les capelletes literàries en I’altre, de la cultura catalana actual.

L’escriptura de les inquietuds i els dies

Si fa dos anys ens va regalar un extraordinari llibre de poemes en prosa titulat Del clam de Jasó, ara Vicent Alonso ens soprén amb el conreu d’un gènere nou, l’assaig, en la seua trajectòria literària. Amb Trajecte circular.

Música “màkina”: drogues i ball

El periodista Joan M Oleaque, que fa dos anys va donar a conéixer l’extraordinari treball d’investigació Des de la tenebra sobre el terrible cas de’Alcàsser, acaba de publicar en l’Editorial Ara Llibres de Barcelona una altra brillant crònica periodística titulada En èxtasi i que té

Parlament de paper

No és gaire freqüent l’aparició de col·leccions de llibres dedicades a barallar-se amb els reptes de cada dia o amb les idees.

Preocupacions d’una dècada

El llibre titulat Per a què serveix un escriptor? es compon d’un conjunt d’articles que ha recopilat Jaume Subirana.

Quan rebenten les paraules

Els prejudicis ens mengen. No sempre, cal dir-ho. Però n’hi ha alguns, no sabem ben bé per què, es perpetuen. Un n’és l’avorrit terme de realisme de postguerra europea i espanyola.

Setge al rigor i al gaudi

La trajectòria de Vicent Alonso és singular.

Sis mons i un país

El llibre de Xavier Serra, per inusual, representa un gest valent. És un combat personal contra la tradició de silencis, com diu Piera, que tant caracteritza els valencians.

Tàpies, també un valor teòric

Antoni Tàpies és, no cal dir-ho, una de les personalitats artístiques de la cultura catalana més respectades arreu del món.

Un alfabet de mons literaris

Els lectors d’aquest Quadern coneixen de sobres els interessos i bondats de la prosa dels articles d’Enric Sòria, però quan obrim un llibre seu ens submergim en un viatge fabulós d’entusiasmes, indicis, curiositat sempre desperta i reflexions, de vegades incisives i polèmiques, però des d’una act

Un home d’arxiu

La portentosa capacitat del treball de Rubió i Balaguer, la perspicàcia i el rigor de la seua voluminosa obra, representen una de les aportacions més grans del present segle a la història literària catalana.

Un lector competent

En el present llibre fins ara inèdit, el poeta Josep M. Llompart estudia les dues tendències oposades que dominen la poesia insular moderna: una poesia de rigor formal i d’harmonia apol·línia, i una altra tendència més interessada en l’audàcia expressiva i en l’esperilt dionísiac.

Una història sovint amagada

Des dels finals dels anys setanta del segle passat el tema del país trastocava València. Hi havia vies diverses d’aproximació. Una, la més seriosa, el tractava des del punt de vista de la identitat i maldava per assajar una reconstrucció dels components socials i ideològics del territori.