Les novetats que publiquen els autors valencians aquesta primavera són atractives i variades. Un any més la novel·la històrica té un pes fort en els narradors valencians. Ho demostren dos dels títols més significatius publicats en els darrers mesos, Les confessions del comte Buffon (3 i 4), de Martí Domínguez Romero, i El cráneo de Goya (Anaya & Mario Munich), de Vicente Muñoz Puelles, dues novel·les que comparteixen una mateixa escenografia: la França del passat. El primer, guanyador de l’última edició dels Octubre, construeix amb rigor, agilitat i eficàcia una bona novel·la que recrea la vida i el pensament d»un naturalista il·lustrat, animada amb la descripció acolorida dels salons aristocràtics i de les relacions estretes i tenses que mantingué amb personatges tan representatius com ara Voltaire, Diderot o Rousseau. Ben diferents són les intencions de Vicente Muñoz Puelles, que utilitza les seues excel·lents dots de fabulador per tal de barrejar dades històriques amb la seua pròpia fantasia. El resultat n’és una narració trepidant i irònica que combina la intriga policial, la traïció política i la passió amb l»atmosfera gòtica i la necrofília. Altres incursions en el passat, encara que sense la força dels llibres esmentats, són la novel·la a diverses veus de Pedro J. de la Peña, Ayer, las golondrinas (Aguaclara), una exploració de les turbulències i dels somnis d’un dels personatges més emblemàtics del romanticisme espanyol, Gustavo Adolfo Béquer, i El Rey del Azúcar (Nadir), de José Miguel Borja, que ens transporta a la màgica i turbulenta Cuba colonial en una història sobre el poder i l’esclavitud.
Deixant de banda la novel·la històrica, Xulio Ricardo Trigo cerca la nota exòtica en l’atmosfera evanescent i malenconiosa que li ofereixen Galícia i Portugal en La mort salobre (3 i 4) i Fado (Bromera). La primera es fonamenta en una intriga policial i l’altra conta una història de passió i somnis, amb la vida portuguesa dels anys setanta com a rerafons. Situada en el present, l’atractiu de l’última novel·la de Pilar Pedraza, Piel de sátiro (Valdemar) rau en la transgressió de les fronteres de la realitat amb la resurrecció de l’esperit d’un home-llop col·locat en l’estrèpit del nostre present. Per la novel·la, hi transiten les situacions insòlites i les tensions pròpies d’una campanya electoral a fi d’elaborar una sàtira del transvestisme polític. En una esfera semblant es mou Víctor Orenga en El hombre decapitado (Amós Belinchón), que integra la picaresca i la màgia en els barris populars de València. Les novetats referents a la literatura de gènere, les aporta l’editorial Bromera amb Les tribulacions de Rosa Vermell, de Josep Lluís Seguí, un nou lliurament de les capacitats investigadores del personatge femení que tants bons resultats li està donant, i, en el gènere eròtic, Dies de verema, de Joan Olivares, que converteix la verema del raïm en una festa de la carn.
Dues novel·les tan diferents en intencions i en estil com són Las cenizas de la Bounty (Espasa), de Susana Fortes, i Les potències de l’ànima (Bromera), de Josep Franco, comparteixen la presència d’un personatge que narra, no sabem amb certesa si de forma escrita o oral, les seues peripècies vitals amb una finalitat catàrtica. La novel·la de l’escriptora gallega resident a València és una meditació sobre la barbàrie de la guerra, però sobretot és una història d’amor impossible. L’anada i tornada a Bòsnia serveix perquè el protagonista s’autoanalitze, alhora que reflexiona sobre la perplexitat i la confusió que li provoquen les situacions límits que viu. Un llibre notable que compta amb la presència d’un personatge femení memorable. L’altra obra, mereixedora del premi d’Alzira, és sens dubte el millor llibre de Josep Franco. Amb una bona dosi d’observació, destresa i ironia, el protagonista evoca els plecs de la seua intimitat, que oscil·la entre els impulsos de la carn i els advertiments de d’intel·lecte. El llibre, alhora que reconstrueix l’educació sentimental d’aquells que eren infants en els anys seixanta, cabdella una metàfora sobre el significat dels intel·lectuals en el moment actual.
Finalment, cal remarcar altres propostes narratives que es mouen en esferes diferents a la novel·la. Així, Josep Piera presenta Seducciones de Marrakech (Península), una reelaboració d’un llibre publicat originàriament en català, on transmet les sorpreses que li desperten els paisatges i els habitants de Marràqueix, un retrat ric en contrastos i sensacions que troba la seua millor expressió en la descripció de places i mercats. Llibre escrit amb un estil fluid, amb moments de lirisme calculat, que remet a la literatura àrab en l’ús de la tradició oral i de les proses poètiques que el coronen. Per la seu banda, el sociòleg i articulista Josep-Vicent Marqués en El retorn del nàufrag professional (3 i 4) reprén la ficció en forma de petites faules que, amb una mirada irònica, donen compte de les múltiples formes amb què l’atzar regeix el destí humà.
EL PAÍS, QUADERN, 23/04/1998
Articles recents:
Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés
Etiquetes: 1998 El País Narrativa Panoràmiques