Des de fa uns anys a Ferran Torrent el tempta la trama internacional. La va iniciar per mitjà d’un excombatent de l’IRA i d’un comando del Mossad que aterraren a València. En Bulevard dels francesos se submergia en el drama que obrí la guerra espanyola, l’asfixia de la inacabable postguerra, els efectes de les ideologies i els estralls que deixaren les il·lusions polítiques desaforades. La seua narrativa és fa més greu i els personatges viuen travessats per conflictes interns i morals. En Ombres en la nit integra les dues línies en una operació arriscada, perquè parteix d’un fet, d’entrada, poc creïble: la presència d’un valencià gitano i comunista en un grup jueu. Algú dirà: ja estem, una altra vegada els nazis i els jueus. Sembla ja un fet inevitable quan es parla de l’Europa del segle XX. Potser, però al mateix temps es pot pensar per què no. És un tema clau, de moltes ressonàncies, que ha marcat el nostre imaginari. A més, ara ja n’hi ha prou informació per a poder parlar-ne amb versemblança. El problema no és que se’n parle, sinó amb quina intenció es fa. També cal dir que, vista l’evolució de les novel·les de Ferran Torrent, no sorprén gens que aposte ara per un thriller d’espionatge i venjança en els anys immediats de la Segona Guerra Mundial, enmig de les tensions entre Occident i el comunisme. L’autor ha tingut bon ull de triar aspectes poc transitats, com ara el ressentiment i l’odi.
El valencià Santiago Cortés pertany a un grup entestat a reparar el sofriment de les víctimes. El Nakam no té paciència per a estratègies legals i polítiques i s’enfronta a les institucions jueves més representatives. Exigeixen una justícia ràpida; és la seua via d’expiar la culpa. Els components del col·lectiu són personatges temeraris, trencats per la brutalitat viscuda, errants i desarrelats. Són una ferida oberta. Només es reconeixen entre els torturats. La incomunicació és total. No hi ha cap consol. L’assassinat de nazis, com esperen, no desinfecta la nafra, l’aprofundeix. No tots els integrants són suïcides en potència. Alguns estan cremats, però no odien la vida; miren d’introduir en el seu pensament tant com poden una mica de racionalitat. La reflexió implica comprendre les circumstàncies.
La primera part de la novel·la se centra en les accions del Nakam que es duen a terme a Viena i als seus voltants. Al seu costat hi ha altres històries. La d’un periodista anglés, que estigué a València en temps de la guerra i féu molts amics republicans, i ara fa d’ajudant d’espia. I la d’un coronel rus que es fa passar per home de negocis hongarés, amb bones relacions amb el poder valencià. Dirigeix la resistència, formada per antics amics de l’anglés. És en la segona part d’Ombres en la nit que conflueixen els distints fils narratius i creix la intriga. Tots van al darrere del metge Heinrich Henkel, expert en temes nuclears, i que va dirigir experiments en camps de concentració. És el moment en què l’autor posa a rodar les seues millors armes narratives. Els personatges es busquen, es vigilen i miren de despistar i controlar els altres. L’acció avança a base de moviments i contramoviments, on els espies professionals, que són els caçadors i els que mouen els fils ocults, acaben sent caçats.
Els personatges (alguns de reeixits, com els falsificadors, l’exboxejador i el gitano) són durs, descreguts, i acaben defensant una moral individualista enfront de l’opacitat i l’arbitrarietat de les ideologies i dels governs (capaços d’integrar personatges de passat terrible, si molt els convé). És la lògica del poder. En una societat en ruïnes, de desconfiança total, els personatges valencians de la resistència troben una eixida, la dignitat personal, en la sacralització dels ideals, als quals ho subordinen tot. Inexcusablement, el desengany arriba i es viu sense fatalismes ni narcòtics.
Ombres en la nit, on es veu l’ombra de la novel·la anglesa i de les memòries d’activistes i supervivents, pinta una obra coral, de protagonisme divers, però on els caràcters són ajustats i al servei d’una trama ben dosificada, rematada amb uns diàlegs tensos i un estil concís i rotund. Encara que l’obra no té l’abast de Bulevard dels francesos, té l’atractiu d’aparcar l’humor i oferir en una lectura entretinguda una visió devastadora de la condició humana.
EL PAÍS, QUADERN, 27/10/2011
Descarrega’t l’original: 
espies-a-la-valencia-de-postguerra.pdf
Articles recents:
Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés
Ombres en la nit. Ferran Torrent. Columna/Bromera, Barcelona/València, 2011. 245/209 pàgs.
Etiquetes: 2011 El País Narrativa Ferran Torrent