DG és una farsa sobre els nostres dies. El personatge que ens guia pel laberint de despropòsits és una maruja preocupada per trobar feina al seu marit. La casualitat fa que es convertesca en objecte de desig de tots els partits polítics, per bé que acabe en mans dels convergents.
Ramon Solsona, autor de dues novel·les estimables, deriva en DG cap a la via de l’humor. El seu camp d’acció és la política i la vida catalana actual. En aquesta novel·la tots els personatges ixen escaldats, sobretot els polítics i els funcionaris que fan política de corredor. L’autor ens introdueix en el laberíntic món de la política de la mà d’una maruja que sense saber ni com ni perquè acaba instal·lada en la Direcció General de Felicitat Social. Ella és un personatge que no amaga la poca simpàtica que té pels governants, que està obsedida només en trobar una feina al seu marit, i, com no sap com ocupar el temps, es dedica a traure llustre al mobles del despatx. Sobre el contrast entre aquest personatge ignorant i la voràgine de la vida política creix i avança a un ritme trepidant la història, tot acumulant ocurrències i malentesos.
El narrador és, ni més ni menys, Ramon Muntaner, que serveix per mantenir un cert distanciament i alhora per oferir una òptica humorística diferent a la narrada, basada sobretot en el xoc entre l’estil propi del cronista i la vulgaritat de les coses narrades. Per a reblar el clau, l’americana que prologa i anota el llibre, no encerta una ni per casualitat. Per ella Catalunya és una mena de reserva indígena.
Ramon Solsona és un narrador eficaç que posa el seu art al servei d’una visió paròdica de la vida política actual. El resultat n’és una imatge generalment anecdòtica i superficial. Solsona ridiculitza tot el que toca amb la finalitat de divertir el lector. Sembla que ho ha aconseguit, ja que la novel·la ha tingut una bona acceptació de públic. Un dels aspectes més meritoris del llibre és l’habilitat de ventríloc de l’autor per recrear i parodiar veus, estils i llenguatges molt diferents.
EL TEMPS, 25/01/1999
Articles recents:
Saltant d’una travessa a l’altra
