La gran comèdia humana

Amb motiu dels vint-i-cinc anys de la mort de Josep Carner, s’han reeditat algunes de les seus traduccions més celebrades. En concret, les Faules, de La Fontaine -que ha coincidit amb el tercer centenari de la mort del popular escriptor francès- i tres de les grans fites narratives de Dickens: PickwickLes grans esperances i David Copperfield.

La traducció no era per a Carner una activitat esporàdica o subsidiària, sinó més aviat una faceta més -i primordial- d’un mateix escriptor que volia ser polivalent. Per a Carner
la traducció era un eficaç laboratori per esmolar els recursos de l’idioma i fer-se un estil personal, per tal de poder aconseguir el domini de l’idioma.

En la prolífica tasca de traductor de Carner conflueixen els interessos col·lectius amb els gustos personals: l’imperatiu d’oferir models de prosa i omplir els buits de literatura renaixent, i la necessitat de recrear en la cultura pròpia l’imaginari cultural i la visió moral dels grans autors. La tria de Carner és clarament selectiva i coincideix amb les línies mestres de la cultura dominant. En aquests paràmetres s’integren perfectament les comèdies humanes creades tant per La Fontaine com per Dickens.

La importància de La Fontaine resideix en el fet que amb ell les faules deixen de ser un gènere inferior i adquireixen una gran dignitat artística. Per mitjà de l’observació de la seua societat, La Fontaine amplia l’univers de la faula, tot oferint nombrosos quadres i infinites situacions de la incommensurable comèdia humana, tractats amb una visió que ja no és grandiosa i tràgica, sinó sota l’aparença de la vida quotidiana dels homes i dones, sense sublimacions i amb una mirada irònica.

L’atracció que Dickens exercí sobre Carner s’explica segurament tant per l’optimisme i bondat que transpira la seua obra com per la pintura comprensiva i grotesca de la classe mitjana anglesa i el desig d’expressar la infinitud de l’excentricitat de l’existència.

EL TEMPS, núm. 752, pàg. 84, 19/02/1996

Descarrega’t l’original: PDF iconla-gran-comedia-humana.pdf

Facebook Twitter  Comparteix a

Articles recents: 

Una passió amorosa en la València del quatre-cents

Quatre dècades de narrativa valenciana moderna

Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster

Josep Carner
Faules. Jean de la Fontaine. Traducció: Josep Carner. Ed. Destino i UPF. Barcelona, 1995. 280 pàgs.
Pickwick. Les grans esperances. David Copperfield. Charles Dickens. Traducció: Josep Carner. Ed. Proa. Barcelona, 1995
Etiquetes:  1996 El Temps Narrativa