![Portades dels llibres](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/el-potencial-de-la-pissarra-1-1.jpeg)
Edicions Bromera des dels seus inicis és una aventura vinculada a l’educació, a proporcionar lectures adequades als distints nivells d’ensenyament i a un ventall ample d’interessos connectats amb els joves.
El teatre de Manuel: la tralla que allibera
![Manuel Molins. Fotografia: Celia Torres. Font: blogculturalia.net](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/homenatge-a-manuel-molins-2.jpeg)
Molins és un dels autors que miren el món i l’escodrinyen amb el bisturí de la inquietud. De fet, per a mi, és un “motoret”, si em permeteu una expressió col·loquial, una persona incombustible. El seu cervell és d’una virulència mental fantàstica.
![Portada del llibre](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/en-el-cor-de-la-tempesta_0.jpeg)
Molins és d’aquells autors extremament inquiet que escodrinya la realitat i amb ulls crítics la interroga per incidir en els problemes que ens preocupen i en el llenguatge amb què confegim el discurs.
Entrevista a Manuel Molins: “La di-versió ens proporciona una altra versió de les coses”
![Manuel Molins. Fotografia: Carme Esteve. Font: escriptors.cat](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/un-tambor-rebel-en-el-melic-de-barcelona-2_0.jpeg)
A propòsit del simposi sobre l’obra de Manuel Molins, entrevistem l’autor amb l’objectiu que ens parle directament sobre el seu univers teatral, sobre l’evolució de la seua obra, i que ens comente la relació que manté amb els distints corrents del teatre contemporani.
Entrevista a Manuel Molins: “Vull exposar a través del teatre el sentit d’Europa i de la modernitat”
![Manuel Molins. Font: acpv.cat](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/vides-en-ebullicio-2_0.jpeg)
Manuel Molins, nascut a Alfara del Patriarca l’any 1946, és un dels dramaturgs més reputats del nostre teatre. Va ser un dels renovadors del panorama teatral dels anys setanta i des de llavors ha dut a terme una tasca creativa intensa.
![Il·lustració original de l’article](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/la-quimera-de-la-tragedia-1-1.jpeg)
I. Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntes i problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps.
![Portades dels llibres](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/lletres-virtuals-1-1.jpeg)
Una bona part de lectors, no sé ben bé per què, no tenim l’hàbit de llegir amb regularitat obres de teatre, excepte els clàssics. No voldria ara posar-me a divagar sobre el tema. Entre altres raons perquè aquest no és el lloc i no sóc jo la persona més indicada per a fer-ho.
![Manuel Molins. Font: nuvol.com](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/un-ram-de-llum-1.jpeg)
Hècuba, protagonista del monòleg central de Dones, dones, dones, és la cobertura mítica que irradia l’obra per ser l’emblema de la dona de tots els temps i el clam per la llibertat i la dignitat del gènere femení.
Un tambor rebel en el melic de Barcelona
![Manuel Molins. Fotografia: Carme Esteve. Font: escriptors.cat](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/un-tambor-rebel-en-el-melic-de-barcelona-2_0-1.jpeg)
Elisa s’obri amb Jaume, un home gastat pel pas accelerat de la vida, que mostra un caràcter en demolició, errant i erosionat. Ara, assegut en una butaca i bevent sense aturador, mira d’apaivagar amb una lúcida ironia una desesperació aclaparadora: és portador d’una malaltia incurable.
![Manuel Molins. Font: acpv.cat](http://calafat.cat/wp-content/uploads/2022/05/vides-en-ebullicio-2.jpeg)
Després de la publicació de títols ben interessants, com la divertida farsa La Divina Tramoia i Combat, drama intens l’esquinçament de la personalitat i la lluita a ultrança de l’artista modern, i coincidint amb la representació per a Barcelona de Sabates de taló alt, interpretada p