Les pàgines que segueixen arrepleguen setze textos de setze escriptors joves apareguts en la revista digital Gargots, tota una sorpresa en el panorama literari valencià, perquè des de feia anys i panys no apareixia en els corredors de la Facultat de Filologia, Comunicació i Traducció de València un projecte d’aquestes dimensions.
Hem de celebrar l’atreviment de sis joves universitaris (Xavi Hernàndez, Anna Navarro, Maria Saiz, Ismael Sempere, Marc Senabre i Maria Peris) que hagen volgut engegar Gargots, no només per la seua presència, d’un format elegant i acurat, sinó sobretot per l’energia inusitada amb què han mamprés el projecte. El seu bateig públic va ser el novembre del 2014 i fins al moment han dut un ritme poc habitual en un quadern jove, ja que els quatre primers números han sortit puntualment cada dos mesos. Ara, amb bon criteri, han decidit reduir la velocitat i deixar-la en revista trimestral.
En Gargots traspua l’esperit que trobem en tota aventura jove: la curiositat, l’obsessió d’interpel·lar el present, el desfici intel·lectual que du els joves a desconfiar de les inèrcies i els urgeix a remoure les coses. I sobretot la voluntat d’expressar i expressar-se. Ras i curt: dir la seua. Podrem estar-hi d’acord o no, podran estar equivocats o no, però que el que compta, al cap i la fi, són les ganes de dir, d’exposar-se i que ho facen amb valentia i des de la vitalitat més honesta. D’una manera o una altra, unes vegades de manera tímida, d’altres no tant, el neguit de l’escriptor jove aflora per les pàgines de la revista. En tot cas, caldria demanar-los que siguen més agosarats i no tinguen por de reflexionar obertament sobre la literatura del present. Són molt joves, tot s’ha de dir, i no cal forçar la màquina, ja sorgirà si continuen rodant la revista amb l’entusiasme amb què ho fan. Seria una injecció de saba nova a la vida literària que es mullassen i tractassen de tramar un discurs reflexiu sobre la nostra literatura i el nostre present. Tampoc no cal exagerar, les aportacions literàries que ofereix l’opuscle ja transmeten els afanys i la vivesa dels escriptors que comencen i tenen voluntat de no passar desapercebuts.
A diferència dels joves que encengueren la metxa dels ismes que travessaren bona part del segle xx, als aprenents actuals de l’ofici no els cal una actitud iconoclasta, d’anar d’incendiaris de les banderes del passat. Avui no cal. Durant anys aquell impuls anava lligat a l’imperatiu de trencar la camisa de força moral i estètica que imposava l’ordre imperant. Els grans noms, i els no tan grans també, han obert les portes de la babel literària i han airejat l’edifici. Han netejat el camí per als que venien després i, per tant, no calen combats aferrissats, perquè, tot i que sempre hi ha tics i passivitats, no hi ha sogues grosses que estrangulen la llibertat creativa.
Això es veu en aquests joves que volen connectar amb la tradició –si voleu, amb admiració–, però sense adulacions cegues, perquè sense el coneixement de les aportacions del passat no pot haver-hi art veritable. La ignorància no és un bon ciment per a la creació oberta, imaginativa i arriscada. Sense ofici no pot haver-hi expressió personal autèntica.
L’objectiu de l’equip de Gargots, com es diu en l’editorial del primer número, és ajudar a visualitzar les provatures de les escriptores i escriptors joves i es presenta com “una eina per donar veu a una generació que sembla inexistent però que es manté impacient per fer-se visible”. I això precisament és la tria dels textos, feta per la mateixa revista, que presentem. El recull reflecteix la determinació dels editors d’abastar tots els gèneres que els siga possible (poesia, relat, assaig, teatre i estudi literari) i que permetrà als lectors de conéixer setze noms (vuit de femenins i vuit de masculins) que respiren el neguit de la sensibilitat jove i que sorgeixen amb la voluntat de traure l’orella en el divers, dispers i fascinant univers de la literatura. Així, doncs, benvinguts al ball de la literatura catalana.
OCTUBRE 2015
Articles recents:
Etiquetes: 2015 Pròlegs i propostes didàctiques