Qui passa fira, llibres empeny

Les cerimònies anuals de la Fira del Llibre poden semblar un ritual habitual, però darrere seu hi ha els esforços i les esperances dels protagonistes —escriptors, il·lustradors, editors i llibreters— de seduir els lectors amb petits miracles. Diem miracle a consciència, perquè a causa de la complexitat dels mercats i de la competència d’altres àmbits, escriure i publicar un llibre és una incògnita. I més encara en un país on els governants, a part de la pedra i del llenç, que no parlen molt, sembla que cada dia tenen menys tractes amb l’art de la paraula. Deu ser que aquest art es cou en la sensibilitat, i sembla que com més va aquesta matèria més fuig del seu horitzó. Siga com vinguen les circumstàncies, als ciutadans ens cal celebrar ritualment la festa de la paraula, fer nostres somnis i ficcions, inquietuds i anhels dels mons de paraules amb que ens inunden. La seua sensibilitat hauria de ser el nostre pa de cada dia.

Novel·la
Aquesta temporada la novel·la de més projecció serà segurament Bulevard dels francesos (Columna) de Ferran Torrent. És un llibre valent perquè, sense perdre el segell de la casa, aposta fort: novel·lar l’evolució de la societat valenciana i els efectes perversos del franquisme per mitjà d’un doble espill que mire tant el passat com el present a fi de representar, d’una part, conflictes socials i polítics, i de l’altra, un present desil·lusionat representat per dos descreguts. Trama policíaca, rapidesa, humor corrosiu i personatges de llarg abast. Evocar aquells anys, però amb un objectiu més modest, és la intenció de Dies d’estiu del 63 (Edicions 3 i 4) d’Albert Hernàndez Xulvi, que projecta les ferides d’un temps irrespirable en les vides fràgils dels protagonistes.

La novel·la històrica guanya posicions en la borsa literària. Pepa Guardiola, amb El desordre de les dames (Bromera), ens transporta al segle XIII per narrar les aventures de tres dones coratjoses de religions diverses que fan del desordre la seua manera de viure. Rafa Escobar, en El crit de maig (Edicions 3 i 4), narra les peripècies i el destí tràgic dels protagonistes de la segona Germania a la fi del XVII. Com sempre, Vicent Josep Escartí, en L’abellerol mort (Bromera), trau bons rèdits literaris gràcies a una prosa d’alé esponjós i sumptuositats barroques. El protagonista fa un llarg viatge per la Mediterrània del XVIII per trobar el culpable de la mort del seu pare. El metge de la Inquisició (Barcanova), de Ramon Pastor, situa en una epidèmia que assola l’Alacant del XIX un personatge que ha de sortejar els perills de la Inquisició i la maçoneria. En el seu bateig novel·lístic El bes de l’aigua (Bullent), Elvira Cambrils es decanta per les inquietuds socials i polítiques de la República a la Marina. Situades en l’actualitat trobem Andròmines (Edicions 3 i 4), de Rafa Gomar, un homenatge particular a València a través d’un personatge que es refà de la pèrdua de la dona. En la mateixa editorial apareix Els ulls del gos, de Joaquim Caturla, on el protagonista també viudo, enmig del desconsol s’allibera amb el crit del sexe, que li complica l’existència. És francament bona La casa de gel (Bromera), de Joan Pons, una història de pura sensibilitat que conta la vida de l’home més lleig del món.

Narrativa
L’aparador de la narrativa curta presenta Lennon i Anna (Bromera), de Vicent Borràs, històries que reflecteixen el pas dels joves a l’edat adulta per constatar la vida com una col·lecció llarga d’abandons; Homes (Bromera) d’Isabel-Clara Simó, on desfilen un ventall llarg de figures que descriuen la condició masculina, i Set narracions curtes per a una setmana llarga (Onada), de Joan A. Sorribes. Sense oblidar la reescriptura d’Espiral (Proa), que ha permés a Manuel Baixauli fer relluir tota la màgia i el desassossec que l’alimentava.

En l’àmbit de la prosa literària, destaca Francesc de Borja, el duc sant (Edicions 62), on Josep Piera basteix una aproximació ben suggeridora a una figura que trià la vida de santedat i seduí l’Europa del segle XVI. I dos títols tocats per la curiositat viatgera: El món en dotze postals (Proa), on Josep-Baptista Campos recrea les seues vivències en països dels quatre continents, i Més enllà de San Francisco (Bromera), en què Toni Mollà descriu un viatge a l’estat americà, acolorit amb referències culturals.

Poesia
De l’última tardor poètica potser el llibre més agosarat siga Allà on les grues nien (Edicions 62), d’Elies Barberà, el qual amb el bisturí del vers furga en les ferides que supuren de la ciutat, i en pinta una visió al·lucinada, d’imatges rotundes i una expressivitat sense concessions. És singular Crònica de Calàbria (Bromera), d’Iban L. Llop, atent al detall quotidià i al món i les tragèdies que provoca la màfia italiana. Ha sorprés el debut poètic d’Isabel-Clara Simó, que, en El conjur (Edicions 62), demostra destresa lírica i força imaginativa. Al marge de la tònica dominant, marcada per la narrativitat o el prosaisme, hi ha el lirisme tènue però intens de Bernat Blanch amb Espiga (Meteora). Altres obres on es pot espigolar al·licients diversos són: Homèrides (Bromera), de Vicent Penya, i Varador de sorra (Pagès Editors), de Pepa Úbeda.

Ben recents són dos títols de pes. Un, Abisme i ocell (Bromera), on Ramon Guillem per mitjà de la llum i la foscor i la cal·ligrafia de la natura esculpeix una poesia reflexiva i de tensa emotivitat. L’altre, Un nu (PUV) de Josep Palàcios, és un riu de lava poètica de més de 3.000 versos on forja un discurs laberíntic que avança sobre el tall de la paradoxa. Una paròdia i alhora un homenatge a la cultura i el pensament europeus.

Assaig
L’assaig, amb les seues versions, és un gènere on s’han obtingut darrerament resultats òptims. En l’àmbit de la literatura, ha aparegut una biografia molt bona, Ausias Marc (PUV) de Ferran Garcia-Oliver, que amb la conjura del document i del vers reviu les circumstàncies i els afanys de l’home que podria haver sigut. El Mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (Perifèric editors), de Jaume Pérez Montaner, és una recopilació de diverses mirades sobre el millor cantor de la ciutat de València. Abelard Saragossà, en El valencià de Bernat i Baldoví (Bromera), mira de revitalitzar l’aportació lèxica del poeta més popular del segle XIX. En l’assaig històric destaquen dues bones propostes: Franco contra Flash Gordon (3 i 4), de Vicent Sanchis, un estudi minuciós sobre els estralls de la censura en els còmics, i Història social de la filosofia catalana. La lògica (1900-1980) (Afers), de Xavier Serra, una reconstrucció lúcida i de bon llegir dels estudis de lògica com a institució acadèmica, on sovint les misèries humanes i els interessos personals condicionen més que les altures acadèmiques. L’actualitat centra dos bons treballs. Enric Balaguer, amb La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (Edicions 3 i 4), estudia com la banalització i les mutacions en les relacions humanes s’escampen en el nostre món global, i Manuel Alcaraz, un estudiós amb idees ben moblades, que amb De l’èxit a la crisi. Pamflet sobre política valenciana (PUV) aconsegueix una fabulosa i demolidora radiografia de la situació política valenciana: les claus de l’èxit i alhora fracàs de gestió de la dreta, i els errors, les inèrcies i la volada curta de les esquerres valencianes.

EL PAÍS, QUADERN, 22/04/2010

Descarrega’t l’original: PDF iconqui-passa-fira-llibres-empeny.pdf

Facebook Twitter  Comparteix a

Articles recents:

 Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés

L’aura contaminada de València

Els fulgors del vertigen

Panoràmica de la Fira del Llibre de València.
Fotografia: Mónica Torres. Font: elpais.com

Etiquetes: 2010 El País Panoràmiques