Per Xavier Aliaga. El País, Quadern, 23/04/2013
Narrativa
Després de l’excel·lent Els peixos no tanquen els ulls, ens arriba una nova traducció al català del napolità Erri De Luca, en aquest cas una novel·la breu, però d’una concentració literària extraordinària, farcida de la prosa reflexiva i impactant de l’autor. El focus es posa ara sobre un criminal de guerra alemany obsessionat amb la seua possible captura, una història que l’escriptor articula intel·ligentment en les veus de dos narradors diferents, la seua filla i un expert en jiddish que encreuarà el seu camí amb el del criminal. Una novel·la que es devora amb golafreria.
El crim del soldat. Erri de Luca. Bromera, Alzira, 2013. 82 pàgs.
L’escriptor irlandés John Banville recorre al seu pseudònim per al gènere negre, Benjamin Black, per presentar-nos una història de rivalitats, gelosia, negocis i ambicions entre dos clans rivals detonada per una sèrie d’assassinats. Tot i que l’ús del pseudònim puga suggerir que l’autor afronta les novel·les anomenades de gènere amb menys tensió estilística, la prosa acurada i rica en recursos i la manera d’estructurar la narració fan de Venjança una proposta literària atractiva tant per als lectors de les altres novel·les de Banville com per als amants d’aquesta modalitat literària.
Venjança. Benjamin Black. Bromera, Alzira, 2013. 259 pàgs.
Núria Cadenes, barcelonina arrelada a València, fa el seu debut en la novel·la amb un llibre agosarat, però ben resolt, inspirat en la biografia del banquer Joan March. Una novel·la magnífica, més coral del que sembla, estructurada a través d’episodis curts, que, curiosament remeten a Calders i a l’obra precedent de Cadenes, el recull de contes AZ. Una mena de mosaic impressionista, amb un tractament lingüístic molt acurat resolt amb perícia i una prosa enrevessada de vegades, però esquitxada de grans moments, que suposa un bon pas endavant en la trajectòria literària de l’autora.
El banquer. Núria Cadenes. Edicions de 1984, Barcelona, 2013. 237 pàgs.
De la poetessa Pepa Úbeda arriba un llibre de quasi impossible catalogació, un volum de narrativa eròtica en què els relats de l’autora, que ella mateixa ha il·lustrat amb boniques aquarel·les, es barregen amb atractives receptes afrodisíaques del cuiner Josep Maria Baldó presentades amb unes fotografies espectaculars. Els suggeriments de vins del cellerer Eduard Mestres arredoneixen un llibre fresc i innovador, que es planteja com una festa per als sentits, però que serveix també per a descobrir els dots per a la narració passional d’Úbeda.
Una mentida fabulosa. Pepa Úbeda. L’Eixam, Tavernes Blanques, 2012. 62 pàgs.
Assaig
La ja dilatada carrera com a crític i comentarista literari de Francesc Calafat, en què ha fet compatibles el rigor i una mirada comprensiva, tan aliena a una certa crítica egocèntrica i enverinada, requeria fer una mirada enrere, presentar balanç. El fruit és un volum recopilatori que incita i enriqueix la lectura dels nostres clàssics, però també dóna pistes sobre algunes de les obres contemporànies que cal descobrir, una de les tasques del crític. Tot, mentre gaudim de la prosa eficaç i límpida i la claredat d’exposició d’un dels referents al País Valencià de la difícil, però necessària pota literària crítica.
Països de paper. Francesc Calafat. Afers, Catarroja, 2013. 276 pàgs.
Infantil
Després d’anys de reeixit conreu de la poesia, Maria Josep Escrivà aborda un projecte narratiu “per a tots els públics” que és, alhora, un homenatge al Grau de Gandia, escenari del relat, i una mena de viatge a la infantesa, a la capacitat dels infants d’endinsar-se en un món màgic, en aquest cas, d’àngels de nata. El projecte es beneficia de la capacitat literària de l’autora, del seu to tendre i captivador, i d’unes il·lustracions, obra de Maria Alcaraz, que copsen amb elegància i vigor cromàtic l’esperit de la història protagonitzada per Aldonça, possible àlter ego d’Escrivà.
Àngels de nata. Maria Josep Escrivà. Edicions 96, la Pobla Llarga, 2013. 90 pàgs.
El que és més curiós d’un producte dirigit a les generacions més multimèdia de la història, un conte sensacional basat en el curtmetratge del mateix autor, és que conté un homenatge entranyable als llibres en la forma d’objectes, tot i que introduint-hi els paràmetres de l’era 2.0: amb unes aplicacions d’iPhone o d’iPad les imatges del llibre cobren vida animada. Més enllà de qüestions tecnològiques, molt atractives per als menuts, la història és bonica i emotiva i el seu atractiu concepte visual remet de manera molt marcada a Up, el fabulós film de la factoria Pixar.
Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore. William Joyce. Andana, Algemesí, 2013. 52 pàgs.
Còmic
Un suggeridor i al·legòric text breu d’Amaia Crespo serveix com a vehicle d’expressió artística d’una de les il·lustradores del moment, Paula Bonet, que posa a disposició de l’onírica història sobre preguntes i dubtes, sobre llibres en perill i un final obert i enigmàtic, el seu característic traç i el seu colorit i molt identificable univers de dones joves, de retrats, de lletres juganeres i de línies de text que s’adapten a la història i en formen part. Una edició molt ben cuidada i un projecte editorial finançat amb la cada vegada més recorreguda via del micromecenatge.
Llegeix-me. Amaia Crespo i Paula Bonet. Andana, Algemesí, 2013. 32 pàgs.Descarrega’t l’original:
Descarrega’t l’original: 
recomanem-xavier-aliaga.pdf
