Rafa Gomar és un dels pocs narradors valencians que practica amb assiduïtat el relat breu. Ha conreat el dietari en Donato, 2, 27 i la novel·la juvenil amb En blanc i negre i Rin, però on ha mostrat, ara per ara, el seu talent narratiu és en l’exercici del conte.
Legítima defensa (1991), que guanyà el Víctor Català, el premi més prestigiós de narrativa breu, enlluernà molts lectors per la seguretat de la seua proposta, basada en un estil fulminant, en el domini de les estratègies de la brevetat i de la modulació de les veus narratives. L’ombra dels millors contistes (de Julio Cortazar a Monterroso) hi era ben patent, però en lloc d’esdevenir una rèmora, un entrebanc, en Rafa Gomar es converteixen en un estímul per a donar eixida un món personal.
Després hi hagué un llarg silenci trencat l’any 2000. Des d’aleshores ens ha regalat tres reculls de relats ben interessants. El primer és Viure al ras i si el comparem amb Legítima defensa és segurament inferior i més irregular. Amb tot, el llibre conté relats de bona factura, en què experimenta camins i recursos nous, i perfecciona una prosa àgil. A més, l’autor mostra un control efectiu del joc narratiu, amb una envejable facilitat per a crear expectatives o trencar-les segons els interessos de cada conte. En aquests títols, on no hi ha una frontera definida entre la ficció i la realitat, els contes transiten sovint situacions insòlites o clarament absurdes i els personatges poden ser agònics, dubitatius i de psicologia distorsionada. Cal tenir en compte que en Viure al ras hi ha una aposta més forta per l’humor i comencen a veure’s situacions quotidianes tractades amb menys distorsions.
Batecs (2003) és un llibre curt però amb relats valuosos, on les opressions ja no són tan aclaparadores i deixen una escletxa a l’esperança, com s’observa en un matrimoni avorrit que amb el descobriment dels reflexos dels llums de neó en la seua cambra es converteix en la guspira que obri la seua vida a la fantasia i a una il·lusió renovada. A banda d’aquest conté i d’un divertit i alhora dramàtic monòleg femení, destaca l’extraordinari Serà un dia que durarà anys, una colpidora recreació, entre quotidiana i lírica, dels darrers moments de la vida del cantant Ovidi Montllor on intenta encomanar als seus familiars i amics la seua alegria de viure.
Amb el record encara intens d’aquest últim conte, Rafa Gomar trau al carrer Exercicis respiratoris, un llibre que no defraudarà gens els amants de la narrativa breu; més aviat, tot el contrari. Aquest és volum equilibrat i amb relats de resultats notables, de lectura amable sense les estridències. Com tota col·lecció de contes, els objectius i els procediments d’aquest llibre són ben variats. En alguns contemplem la realitat a través del filtre de l’humor i de personatges que cauen del costat de la fantasia, com poden ser un salmó, un mort que visita la seua família o un individu l’ofici del qual no convé desvetlar. En molts altres, hi ha visió, si em permeteu la paraula, més realista: escenes o experiències concretes i situacions a partir de les quals els protagonistes exploren la seua vida. El vitalisme i la fortuna planen sobre molts personatges, fins i tot els que podem considerar com a supervivents miren d’arrapar-se a qualsevol solució per tal de sortir-se’n amb bon peu d’un mal pas. En aquesta línia, els relats més emotius i penetrants –«Retorn», «Vil·la Clara» i «Solidaris», -tracten el tema del retrobament, de la superació dels enquistaments imposats per les circumstàncies amb la finalitat d’aconseguir una taula de salvació que sortege l’abisme existent entre ells i el seu entorn, entre ells i el seu passat.
Exercicis respiratoris, així com els seus títols anteriors, ens mostren Rafa Gomar com un contista de fusta, que ha aconseguit una prosa acurada i versàtil, amb un bon ofici pera captar la realitat i inventar-la a través d’un ventall ampli de recursos estilístics.
EL PAÍS, QUADERN, novembre 2005
Articles recents:
Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés
Exercicis respiratoris. Rafa Gomar. Editorial Bromera, Alzira, 2005. 160 pàgs.
Etiquetes: 2005 El País Narrativa Rafa Gomar