Claudi Maria Safont, l’editor protagonista de la novel·la Tota d’un glop, és capaç de fer servir qualsevol mitjà, incloent-hi l’escàndol, per tal de promocionar els seus autors. Bromera, l’editora del llibre, sense fer ús de les males arts del protagonista, ha volgut fer conèixer el llibre amb una campanya publicitària cridanera, que ha somogut les aigües tranquil·les de la vida literària valenciana per uns dies. Sense voler-ho, la ficció ha precedit la realitat.
L’autor de la novel·la, Pasqual Alapont, és conegut entre nosaltres com a home de teatre i sobretot per ser un escriptor de literatura juvenil d’èxit, amb tota una munió de premis rellevants. Ara, amb Tota d’un glop, guanyadora del Premi Joanot Martorell de l’any passat, s’estrena en la novel·la per a adults, on aplica amb més ambició literària els ingredients que li han funcionat en el món de la narrativa per a joves: l’humor, l’enginy, diàlegs àgils i un bon domini del llenguatge.
La història gira al voltant de l’editor Claudi Maria Safont, un personatge manipulador, vital i sorneguer, que reuneix en la seua persona tots els defectes possibles: faldiller, bevedor, intrigant, venjatiu. Aquest personatge sense escrúpols entén la vida com un combat permanent, on no hi ha lloc per als moments de tendresa ni per al que ell anomena “tortuositats de l’ànima”, obsedit en fer la seua i tirar amb èxit la seua empresa, siga al preu que siga. En morir assassinat, el fill hereta el negoci i també un dietari on el pare descriu sense embuts la seua vida personal i fa un retrat cruel de les misèries i ambicions del món literari: hi apareixen autors que es venen al millor postor, mercadeig de premis literaris, escriptors vanitosos que ressenyen d’amagat els seus llibres, enfrontaments entre editors per furtar-se els novel·listes de més èxit. El caràcter de Maurici és totalment contraposat al del seu pare, però també té les sues particularitats, ja que ha sigut educat en un ambient religiós tancat i té l’hàbit de confessar els seus pensaments als seus quatre peixos, que duen els noms dels protagonistes del Quartet d’Alexandria de Durrell. Maurici vol venjar-se del seu pare, que mai no ha sabut ni ha volgut actuar com a tal, imitant el seu comportament teatral i estrambòtic amb l’objectiu de barrinar l’empresa familiar. Al costat dels personatges principals, hi desfilen una gernació de personatges estrambòtics i tronats que donen peu a escenes delirants.
Si el lector espera trobar en Tota d’un glop un quatre cruel del vida editorial i literària valenciana dels anys vuitanta i noranta, com diu la contraportada, la lectura el defraudarà. És cert que a les seues pàgines apareixen reflectides moltes de les situacions i de les modes pròpies de la vida literària d’aquells anys, però són molt genèriques i perfectament podrien haver estat situades en qualsevol altre lloc. Tanmateix, cal tenir present que l’autor no vol fer sociologia ni psicologia. Només vol fer una novel·la divertida i comercial. I per això usa tot un seguit de recursos escaients per tal de crear un història entretinguda: embolics, crims, investigació policial, sexe… I, sobretot, un humor que sovint deriva pels camins de la caricatura i de la pinzellada grotesca. Ara bé, l’autor aspira a alguna cosa més: vol un llibre entretingut, però ben fet i bastit amb tocs de qualitat. Així, al costat de l’humor lleuger i de broc gros, trobarem escenes d’una ironia més sofisticada; junt al llenguatge col·loquial apareixerà la referència culta i la utilització d’un llenguatge més estilitzat. El resultat final és un còctel literari ple d’uns contrastos que, al meu entendre, a l’autor no sempre li resulten fàcils d’harmonitzar. Els punts més forts dels llibre, a banda del ja esmentats, resideixen en el joc narratiu i en els moments en què els personatges, tot i amagar-se darrere de grans efectes teatrals i d’una màscara de persones dures, esdevenen més febles i humans del que voldrien.
EL PAÍS, QUADERN, 27/03/2003
Articles recents:
