Carles Jorro: totes les lletres d’una entesa cordial
Ara que em diuen que Carles Jorro es jubila com a llibreter m’adone del seu pes en la meua vida de lector, supose que també en la de molts altres lectors de la ciutat de València. Carles és una persona molt discreta i diligent, amb una paciència inesgotable, si més no amb aquest lector.
El teatre de Manuel: la tralla que allibera
Molins és un dels autors que miren el món i l’escodrinyen amb el bisturí de la inquietud. De fet, per a mi, és un “motoret”, si em permeteu una expressió col·loquial, una persona incombustible. El seu cervell és d’una virulència mental fantàstica.
Joan M. Monjo, per a l’estudiant que vaig ser al final dels anys 70, era un dels protagonistes del reviscolament cultural i literari que volien llavar la cara a la literatura, a la poca literatura, que és feia en català ací. Es pretenia construir, diria jo, una literatura amb cara i us.
Homenatge a Joan Ortega Redondo
Algunes persones m’han demanat que isca a dir unes paraules sobre la persona i l’obra de Joan Ortega.
L’acte que ens ha convocat avui ací va sorgir fa ara quasi un any quan a un grup d’escriptors joves, en una conversa informal, se’ls va ocórrer la idea de manifestar l’amistat i l’agraïment a Marc Granell per tot allò que havia fet per la literatura del nostre país.
Josep Ribera: entre el precipici i la llum
Josep Ribera s’estrenà com a poeta el 1994 amb Alba lasciva. Des de llavors ha publicat tres llibres més: Els espadats de Morris Jesup (2000), Plenamar (2003) i el darrer, Voràgine, amb la tinta encara fresca, és el motiu que ens reuneix avui ací.
Presentació de «El conte a València»
Es publiquen prou antologies. Sobretot poètiques. De contes n’hi ha menys, si més no entre nosaltres. Les antologies tenen els seus inconvenients i les seues bondats.
Presentació de «Poemes de la resistència chicana»
Quan se’m va proposar presentar el llibre vaig acceptar de seguida per dues raons.
Presentació d’»Oasi breu» de Josep Lluís Roig
Josep Lluís Roig tingué uns inicis brillants com a escriptor.
Tàndem: la vitalitat creixent d’una editorial
El mercat de llibres en català al País Valencià és un espai complex, difícil i de creixement molt lent, si es vol dir així, però no la situació no pinta tan mal com alguns editors del Principat creuen i exposaren fa uns números en aquesta mateixa revista.
Tota una història en versió original
L’ofici d’editor al País Valencià és una aventura singular. Demana passió. Una doble passió: pels llibres i pel país. I exigeix, amb tirania, olfacte empresarial. L’editorial Bromera va sorgir l’any 1986 al descobert. Amb moltes ganes, però amb poca experiència.
Un humanista a la València del segle XX
Passen els anys, però sembla que algunes coses determinades no canvien. Per exemple, la burrera valenciana.