Tothom sap que la creativitat en el nostre idioma no va emparada per un clima polític i social òptim. No cal insistir més en aquest punt.
La narrativa en català entre valencians ha crescut molt i per a bé, en quantitat i qualitat. Des de finals de l’ultima dècada del segle passat fins ara ha anat apareixent i consolidant una nòmina considerable de narradors. Així, al costat dels noms grossos com Joan F.
Comença la Fira del Llibre (del 20 d’abril a l’1 de maig). Com totes les cerimònies, té els seus rituals, però també un entusiasme renovat. Com tot els anys? Sí, i no. S’hi respira un altre aire. No és una cosa escandalosa. No hi ha diners, tot s’ha de dir, o ben pocs.
La poesia valenciana es dóna d’alta, en la poesia contemporània, amb la generació dels setanta, amb l’obra de S. Jàfer, J. Navarro, J. Piera, J. Bonet, M. Granell, E. J. Verger i V. Alonso, entre altres.
El camí de la poesia valenciana dels setanta fins ara
El 1974 es van publicar Grills esmolen ganivets a trenc de por, de Joan Navarro, i L’esmorteïda estela de la platja, de Salvador Jàfer, guanyador i finalista respectivament del premi Vicent Andrés Estellés de l’any anterior.
1. El conte com a gènere autònom1. Als estudiants se’ls demana sovint la definició de conceptes literaris, com ara què és la literatura, què és la novel·la, la poesia o el conte. I alguns professors s’obstinen a cercar-ne una definició il·luminadora, definitiva.
Els camins plurals de la ficció
Les novetats que publiquen els autors valencians aquesta primavera són atractives i variades. Un any més la novel·la històrica té un pes fort en els narradors valencians.
Els distints camins de la novel·la actual
Els llibres de narrativa ompliran bona part de les parades de la Fira del llibre d’enguany.
La vitalitat de la creació poètica no sempre es reflecteix en els prestatges i en les seccions de novetats de les llibreries valencianes, més encara si els autors estan publicats en alguna editorial del Principat, sobretot si no és una editorial de pes i de Barcelona.
Fuster ha esdevingut un referent constant de la cultura catalana. Des de la seua mort, a banda homenatges i estudis, s’han multiplicat les reedicions de la seua obra i s’ha iniciat la preparació d’antologies dels seus textos, orientades generalment al jove o profà.
Les geografies literàries dels escriptors valencians
Per a un manual d’ús correcte de la literatura catalana al País València una primera instrucció: manipular-ho amb cura. Per les seues condicions, és una literatura més esmunyedissa del que sembla i condueix sovint a la confusió.
Literatura catalana a València
A València ara s’escriu i es publica més que mai: noves editorials, revistes literàries i d’informació general, un munt de premis de primera i segona fila configuren un panorama cultural potencialment esperançador, però que a hores d’ara està bàsicament dirigit a satisfer les necessitats d’un púb.
Des de fa uns anys, la lírica a València viu uns moments relativament bons, tant pel que fa al to sostingut dels llibres com pel nombre de llibres editats. Hi ha hagut alts i baixos, però a poc a poc, s’hi ha anat creant un mercat relativament estable.
Quatre dècades de narrativa valenciana moderna
L’any 1973 fou un any insòlit. De colp i volta, després d’una llarga travessia pel desert, sorgeixen els Premis Octubre amb una voluntat modernitzadora. De fet, els primers guanyadors eren molt joves: el narrador Amadeu Fabregat i els poetes Joan Navarro i Salvador Jàfer.
Qui passa fira, llibres empeny
Les cerimònies anuals de la Fira del Llibre poden semblar un ritual habitual, però darrere seu hi ha els esforços i les esperances dels protagonistes —escriptors, il·lustradors, editors i llibreters— de seduir els lectors amb petits miracles.
L’antologia Dinou poetes dels seixanta són Xavier Amorós, Lluís Alpera, Lluís V Aracil, Joan Argenté, Miquel Bauçà, Joan Colomines, Gabriel Ferrater, Joaquim Horta, Isidre Molas, Ovidi Montllor, Jaume Palomar, Francesc Parcerisas, Francesc Pi de la Serra, Raimon, Emili Rodríguez-Bernabeu,
La vida corre molt de pressa. Els llibres que llegim, passats uns mesos, semblen publicats fa anys. I més si tenim en compte que la majoria dels Ilibres escrits en català duren poc en els aparadors.
Un bon moment per a la narrativa valenciana
En els últims temps la narrativa valenciana ha crescut en nombre d’autors i en diversitat de temes i estils, encara que la falta d’una vida literària completa oculte la vitalitat que mostren els autors valencians.
Un grapat de novel·les. La prosa, de la novel·la al relat, i de la realitat a la ficció
El protagonisme literari durant una bona part de l’any passat va recaure, no podia de ser de cap altra manera, en el Bulevard dels francesos, de Ferran Torrent, per descomptat, però des de la Fira del Llibre precedent cap ací s’han editat un grapat de novel·les que cal tenir presents, ja q
Un viatge per la prosa i poesia més recent
Parlar de la crisi que viu el llibre és a hores d’ara un tòpic, un tòpic inevitable, perquè amaga un drama com una seu: caiguda de vendes, desaparició de llibreries, editorials que tanquen les portes.
La literatura en català al País Valencià ha conegut, d’ençà de la instauració de la democràcia, una expansió molt considerable. Amb totes les febleses i mancances que vulguem, a hores d’ara hi ha una vida literària estimable, i a més d’una intensitat creixent.
Si un lector quiere realizar una radiografia de la situación actual de la poesía en castellano en Valencia, posiblemente se sentirá perdido entre la avalancha de novedades que aparecen estos días.
Una temporada de ficció. Panorama d’un curs fecund en les lletres valencianes
El curs literari va començar potent. El va obrir a l’octubre Ferran Torrent amb un títol atractiu, Les ombres en la nit (Columna), una novel·la de suspens i, per tant, d’entreteniment, però carregada de pólvora.
Fa poc, en el número 45 de Caràcters, Marc Romera en parlar dels impulsos i les aportacions dels nous narradors catalans ho feia sense trepitjar-se el dits i no establia barreres temporals fixes.
Malgrat que les llibreries minven, els índexs de lectura s’aprimen, els editors es desesperen i els escriptors s’espanten, cada primavera l’univers de la lletra impresa s’alia per resistir i per escampar als quatre vents les virtuts i les bondats de la literatura.