Isidre Martínez Marzo és un dels lírics valencians amb una personalitat més definida. Poeta de tall profund i amb olfacte per a captar la càrrega de vida i de sentit que pot oferir el paisatge, especialment el dels entorns de Dénia, aquest tros de natura ja treia el nas en La casa perduda, el seu primer llibre de poemes, i esclata amb lluminositat portentosa en Hostes, llibre mereixedor del premi Carles Riba de fa tres anys. Amb El cementiri dels anglesos viatgem de la metàfora i l’espurneig del vers al soroll d’uns carrers i a la concreció d’unes vivències imaginades de la Dénia recreada de la segona part del segle XIX. M’imagine Isidre Martínez pensant davant les làpides d’aquell cementeri que dugué aquells germans Rankin de Terranova a travessar tot el món, mai més ben dit, per a anar a raure a Dénia, un port en plena expansió comercial gràcies a la pansa. Un somni romàntic, l’aventura, els diners, la independència respecte a la família? Potser hi ha una mica de tot en Robert, el primer germà que ve a aquestes latituds. De fet, hi ve a integrar-se en el negoci que du un cosí seu. Però després d’haver fregat la mort en un naufragi davant les terres de la Marina, desitja fer vida de mariner, integrar-se en aquell món, viure amb intensitat una vida plena, modesta, sense grans pretensions, però sense patrons de cap mena, al marge de l’empresa familiar, conduïda per un cosí dèbil i perdulari, que trobarem en la seua passió pel joc en algunes de les pàgines més vibràtils del llibre.
El cementiri dels anglesos creix amb diversos fronts a l’hora: els contrastos entre Terranova i Dénia, i la diferència de vida entre els germans Robert i John, que viu i es casa a la seua ciutat, fins que una desgràcia familiar el du a ell i la seua dona a Dénia. Isidre Martínez perfila i retrata amb certa eficàcia personatges i paisatge, però peca de melodramàtic en la història del cosí. Als protagonistes principals els falta una mica més de profunditat. Amb tot, la història avança bé, sense grans pretensions, però amb una eficàcia ajustada.
EL PAÍS, QUADERN, 17/07/2008
Descarrega’t l’original: 
somnis-d-ultramar.pdf
Articles recents:
