Toni Mollà és un autor que procedeix de l’escriptura dura de la sociolingüista i l’assaig (Manual de sociolingüística, Quina política lingüística?, entre altres) i que des fa una dècada mira de compaginar-la amb una escriptura més literària, de tracte més cordial. La forma triada, ara per ara, és el dietari. Ho testimonien Espill d’insolències i Al pas dels dies. Aquesta orientació li permet d’acostar les idees a la calor de l’experiència concreta, a les efusions emotives. Les notes a peu del dia rubriquen les circumstancies adverses o favorables i les lliguen a la madeixa del temps. Total, l’allunyament de les generalitzacions i del procediment sistemàtic condueix a dir les coses d’una altra manera, on la subjectivitat i l’eficàcia estètica tenen un paper clau.
Més enllà de San Francisco, mereixedor del Premi de Narrativa Ciutat de València, taquigrafia, a dosis justes, el recorregut per Califòrnia, des de San Francisco fins a Las Vegas, tot passant per Carmel, Santa Barbara, deserts i alguns dels grans parcs naturals de la zona. Un viatge on l‘escalfor mítica de la literatura —sobretot la de Kerouac—, de la música i del cinema tenen valor vivificador. La vivència del trànsit, del goig de l‘instant i el simple moviment esdevenen els ossos de l‘aventura. Així, l‘eufòria, la satisfacció permanent, malgrat els contratemps, repunten la narració i són l‘estat d‘ànim on els detalls i les diverses vivències no són fets solts ni anodins, sinó que formen part del clima i de la curiositat viatgera, que fa que tot estiga lligat i tinga sentit. A més, el contrast entre allò llegit i somiat pel viatger i les coses inesperades fecunda l‘aventura i fa que un vulga amerar-se fins on siga possible de les sorpreses que li depara el periple californià.
Encara que no és un bon saurí per als moments fugissers, Mollà es mostra eficaç en contar el que fan i els passa, a ell i a la seua família, però on es troba més a gust és en l‘observació dels gestos, dels hàbits mentals i socials dels americans. L‘atrau sobretot la identitat dels llocs fonamentada en la no-identitat, en la diversitat extrema i en la falta de centre, com passa a Los Angeles i Las Vegas. D‘aquesta última, en subratlla que l‘artificialitat i l‘espectacle total són tan fascinants que atrapen tots els visitants que hi van.
No és fàcil trobar el to per a aconseguir que un llibre de viatges resulte interessant, i Toni Mollà ho aconsegueix en bona mesura. Més enllà de San Francisco convoca emocions i
aventures, però fonamentalment reflexions que travessen la nostra identitat. Aquesta manera d‘anar tan lluny és també una via d‘arribar ben a prop. És l‘àngel de la literatura: fer pròxim, nostre, el que ens és alié.
EL PAÍS, QUADERN, 10/06/2010
Descarrega’t l’original: 
al-cor-de-la-immensitat.pdf
Articles recents:
El camí de la poesia valenciana dels setanta fins ara
