Recull de diversos treballs sobre els usos que la societat catalana ha fet del seu patrimoni literari. Se centra en la recepció problemàtica de Verdaguer i en el procés de la seva conversió en mite nacional, en la relació de Víctor Català amb la seva època i les imatges literàries de Girona i en Barcelona.
Jordi Castellanos és un bon coneixedor de la literatura del primer terç del present segle, com ho demostren la qualitat dels diversos treballs que integren Literatura, vides, ciutats. Tots els capítols del llibre, fins i tot el dedicat a l’anàlisi detallada de Solitud de Víctor Català, incideixen en l’estudi de les mentalitats, en la interrelació entre allò que és sensibilitat d’època i allò que és personal en les opinions i creacions dels escriptors catalans. El capítol que encapçala el llibre és una reflexió sobre els usos que la societat literària fa del passat, dels clàssics, com els reelabora, i com, en un diàleg permanent amb la tradició, enllesteix una lectura viva i renovable en cada moment.
L’autor també rastreja la recepció problemàtica de Jacint Verdaguer en la primera etapa del modernisme i la posterior mitificació que se’n fa des de distints fronts literaris. Tot plegat, un personatge que cal respectar, però no imitar.
És molt remarcable l’última part del llibre, pel fet que presenta una visió de conjunt de les distintes i contraposades mirades literàries que s’han fet sobre les ciutats de Girona i Barcelona. Una via d’investigació que té com a punt de partida l’obra de Walter Benjamin i que tants bons resultats ha donat en altres llengües. Per a Jordi Castellanos la interpretació literària de la ciutat no és tan sols producte d’una experiència històrica i personal, sinó que aquesta va lligada també a un bagatge literari.
EL TEMPS, núm. 708, pàg. 71 12/01/1998
Descarrega’t l’original: 
ciutat-i-literatura.pdf
Articles recents:
Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés
