El crític americà Edmon Wilson en una ocasió vingué a dir d’un autor, ara poc importa el nom, que la fusta d’un escriptor sovint es posa al descobert quan la seua escriptura dialoga o combat, o totes dues coses a l’hora, amb grans autors, amb tot el que això significa. Hi podem afegir també un personatge històric (el papa Borja) o una ciutat (València). Qualsevol lector veu clarament en Els treballs i els dies la llarga ombra de l’Ulisses de Joyce. Mira no l’amaga; més aviat, la reivindica. No és una influència superficial. Mira s’hi submergeix a tot pulmó i fa seu allò que li sembla oportú. Com ara construir-se un estil personal a partir de l’estil indirecte lliure, una mena de goma elàstica que integra en un mateixa mirada un univers movedís i plural, com fan altres contemporanis com Lobo Antunes i Saramago. Les imbricacions d’açò i el seu resultat revelen l’abast del univers literari de Mira.
Aquesta valentia la trasllada als grans textos, en ells mateixos tot un món: la Divina Comèdia de Dante i els Evangelis no són qualsevol traducció, exigeixen un esforç titànic. Demanen amerar-se fins al moll de l’os i tenir objectius ben clars per tal d’oferir-ne una nova lectura: fidelitat i vigorització de la narrativitat inherent a l’original en el primer cas, i eliminació de tot llast doctrinari en el segon a fi de recuperar el seu primigeni estat literari. El resultat ha estat altament positiu, dos esdeveniments rellevants en la nostra literatura.
Pel que hem dit, Mira es troba en un període de maduresa intel·lectual i creativa que fa que tot el que escriga tinga un interés estimable, com ara els papers que integren Literatura, món, literatures que giren al voltant de les distintes vies per transformar les emocions, les idees, els records en literatura; de la densitat dels clàssics alhora d’expressar la natura; del sentit de la literatura i la crítica; de les maneres de llegir Dante i de les relacions de la cultura nostra amb la italiana. Cal subratllar les pàgines que exposen la relació entre la concepció de món i l’evolució dels centres literaris, abans únics, ara múltiples, perquè avui la difusió del llibre va en totes direccions. O l’estudi sobre l’articulació i transmissió del discurs des de Grècia fins l’actualitat, que suposa el pas d’una exposició, ordenada i persuasiva per tal de fer creïble una tesi, al discurs esfilagarsat i atrabiliari de les tertúlies radiofòniques i de molts polítics. Tanca el volum una ajustada aproximació als límits del comportament humà i els excessos en la tragèdia grega. Els textos no pretenen ser tan aportacions acadèmiques com l’exposició de qüestions amb vivesa i claredat, amb il·luminacions significatives i connexions aclaridores. I, sobretot, es percep sovint un goig per escriure, per persuadir, per comunicar idees, dubtes, la passió per aquest infinit fil d’Ariadna que és l’escriptura i el coneixement.
EL PAÍS, QUADERN, 14/07/2005
Articles recents:
Literatura, món, literatures. Joan F. Mira. Publicacions de la Universitat de València, València, 2005
Etiquetes: 2005 El País Assaig Joan Francesc Mira