En l’experiència italiana narrada en aquest llibre autobiogràfic, Viatge a Itàlia, Johann Wolfgang Goethe, el clàssic alemany més important, va trobar l’harmonia entre la realitat i l’ideal, entre l’individu i el món.
El Viatge a Itàlia de Goethe, escrit en un estil plàstic i fluid, manté encara, després de tant de temps de la seua redacció, l’atractiu originari. No només per la viva descripció del que veu, sinó també perquè constitueix un document per comprendre el pensament, el desfici vital i intel·lectual d’un home que creia en la cultura més enllà de les rígides fronteres nacionals i en el lliure comerç de les idees i sentiments.
Des de la primera pàgina Goethe fa constar el doble sentit del seu viatge: la fugida de la vida burocràtica a Weimar i, alhora, la necessitat de recuperar la curiositat, de constatar per ell mateix les sorpreses que ofereix la vida i la natura. Les anotacions són un esplèndid document dels seus múltiples interessos, entre ells el científic, amb innumerables observacions sobre la geologia, l’oratge i la botànica de les terres italianes.
Les dues primeres parts de l’obra, que narren el recorregut fins a Sicília, pel seu caràcter instantani i la seua unitat, resulten les pàgines més fresques, mentre que l’última (la segona estada a Roma), per ser més fragmentària, ja no ho és tant. Alguns dels moments que més m’han agradat són els dedicats a Verona, Venècia, Nàpols i Sicília, on Goethe entra en contacte amb la gent i es deixa meravellar per la bullícia de la vida del carrer i de l’espectacle social. Açò es percep fins i tot en les descripcions de l’arquitectura civil, vista com una manifestació de la manera de viure dels seus habitants. En aquestes ciutats, l’escriptor alemany té la impressió que els italians viuen tot el dia al carrer. L’espectacle social se li manifesta de manera més viva a Nàpols i Sicília, ciutats on l’esclat de la vitalitat urbana se li presenta en tot el seu esplendor.
Les notes referides a Roma tenen tot un altre to: hi veiem l’autor abocat al seu somni d’art i a la recerca de l’equilibri interior. Goethe delera trobar nous camins en el seu món creatiu, i s’escarrassa per estudiar detalladament tot l’art antic present a la ciutat. Tot i animada per la presència fugissera d’algunes dones, Roma va ser per a Goethe una escola, un laboratori per aprendre els secrets de l’art clàssic, i el lloc on cregué trobar l’harmonia que desitjava entre ell i el món, entre la realitat i l’ideal. L’experiència italiana determinarà en gran mesura la major precisió en el disseny de la seua obra posterior, així com l’elaboració d’una poesia cada vegada més límpida i eficaç.
EL TEMPS, núm. 661, pàg. 84, 17/02/1997
Descarrega’t l’original: 
el-somni-de-johann-wolfgang-goethe.pdf
Articles recents:
Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés
