Si Erasme alçara el cap, sens dubte inclouria en Elogi de la follia l’actual govern valencià i la llista llarga de desficacis que la seua actuació i les seues polítiques generen. Encara que El crepuscle dels afortunats no tracta directament la política del partit governant, els seus efectes corrosius hi planen de principi a fi, sobretot a través de la corrupció expansiva que ha inoculat en la societat valenciana el virus devastador de la febre de la construcció.
Traure el nas en el gènere negre, tan golós i cobejat globalment, no és una tasca fàcil, però Juli Alandes se’n surt bastant bé gràcies a un policia que se’n fuig dels paràmetres habituals. Miquel O’Malley, d’origen valencià, és mosso d’esquadra, llicenciat en filosofia i psicologia, li agrada la lletra impresa i és un amant fidel dels assaigs de Montaigne. Encara que estiga de baixa per depressió, siga un descregut i tinga un caràcter agre i displicent, no és un cínic ni interfereix en els problemes del seu entorn. També ajuda a particularitzar el producte el tractament de les transformacions rurals —abandonament sistemàtic de l’agricultura— i urbanes dels pobles i les ciutats. El resultat és brutal: camps abandonats, parcel·les desoladores en espera de ser edificades, urbanitzacions de luxe de factura caòtica i conglomerats d’edificacions que semblen cementeris.
Tot això es presenta en una trama que té el seu què. En una població anomenada Bellvig, costanera i propera a Gandia, apareixen en un hort abandonat els cossos de tres persones assassinades: un cacic local, el propietari d’un bordell i una prostituta. Com que hi ha molts fils solts que delaten interessos foscos i negocis gens confessables, les autoritats, en desconfiar de les forces de l’ordre locals, recorren a un agent foraster.
El crepuscle dels afortunats és una ficció coral, poblada de molts personatges (policies, gent de negocis i de la política, pinxos i delinqüència menor, periodistes, un intel·lectual de bar, un agricultor ecològic…) per a oferir actituds i visions de la realitat d’un poble que està a punt de multiplicar per deu la demografia.
La investigació que du a terme O’Malley, amb l’ajut ben important d’una intrèpida periodista de televisió, serveix per a furgar en el femer que amaga la cara noble dels diners i fer aflorar els interessos i els mòbils que hi ha al darrere. Però com que les implicacions esdevenen un magma immens, una xarxa transversal que toca sectors sensibles, acaba avortant la indagació policíaca. El gremi està acostumat, si més no aquells que no estan implicats, a veure la justícia passar per damunt en determinats afers i personatges. Amb tot, els investigadors no ho han perdut tot, descobreixen força arestes de la veritat. En el procés han suat decepcions, però s’enduen sorpreses i incursions en zones de vida que desconeixien.
Un dels objectius més roents de Juli Alandes és retratar la singularitat valenciana que apareix dia si dia també en les planes de la premsa de mig Europa, però com que allò que basteix és una novel·la i no un document sociològic, fa rodar personatges i situacions amb interés i fa servir amb destresa les diferents cares de l’humor, el germà bord de la serietat, que aporta molt de suc a la història. Amb capítols breus i àgils i les modulacions fecundes dels dialectes i de la llengua col·loquial, el novel·lista Juli Alandes elabora un puzle narratiu entretingut que remou el pus que supura en les nafres de la geografia i la societat que anomenem valencianes.
EL PAÍS, QUADERN, 28/10/2010
Descarrega’t l’original: 
l-arrasada-terra-de-la-fortuna.pdf
Articles recents:
Font: ccaa.elpais.com
El crepuscle dels afortunats. Juli Alandes. Ed. La Magrana. Barcelona, 2010. 220 pàgs.
Etiquetes: 2010 El País Narrativa Juli Alandes