Carles Jorro: totes les lletres d’una entesa cordial
Ara que em diuen que Carles Jorro es jubila com a llibreter m’adone del seu pes en la meua vida de lector, supose que també en la de molts altres lectors de la ciutat de València. Carles és una persona molt discreta i diligent, amb una paciència inesgotable, si més no amb aquest lector.
Els somnis i els malsons de la identitat
La identitat personal i col·lectiva són termes esmunyedissos i ambivalents, però des de fa molt de temps dominen no només la literatura sinó també els discursos polítics i socials.
Entrevista a Manuel Molins: “Vull exposar a través del teatre el sentit d’Europa i de la modernitat”
Manuel Molins, nascut a Alfara del Patriarca l’any 1946, és un dels dramaturgs més reputats del nostre teatre. Va ser un dels renovadors del panorama teatral dels anys setanta i des de llavors ha dut a terme una tasca creativa intensa.
Entrevista a Vicent Alonso: «Els temes de Montaigne són també els nostres»
Vicent Alonso, nascut a Godella, l’any 1948, és professor de literatura catalana a la Universitat de València, poeta, assagista i traductor. Entre els seus llibres més representatius trobem, en poesia, Del clam de Jasó (2002) i, en prosa, el dietari Trajecte circular (2004).
Màrius Serra (Barcelona, 1963) és un dels escriptors més coneguts de la seua generació.
Amb un equipatge de cinc llibres de contes de bona qualitat Pere Guixà passa a formar part de la primera divisió dels contistes actuals en català al costat de Quim Monzó, Baulenas, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i Rafa Gomar.
Carles Camps Mundó m’era un nom llunyà, relacionat amb la poesia visual dels anys setanta, en concret m’evocava paisatges retallats en figures diverses en un llibre editat a Llibres del Mall.
I. Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntes i problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps.
El món de les aules ha tingut més fortuna en el cinema que en la literatura.
Tota una història en versió original
L’ofici d’editor al País Valencià és una aventura singular. Demana passió. Una doble passió: pels llibres i pel país. I exigeix, amb tirania, olfacte empresarial. L’editorial Bromera va sorgir l’any 1986 al descobert. Amb moltes ganes, però amb poca experiència.