Els lectors d’aquest Quadern coneixen de sobres els interessos i bondats de la prosa dels articles d’Enric Sòria, però quan obrim un llibre seu ens submergim en un viatge fabulós d’entusiasmes, indicis, curiositat sempre desperta i reflexions, de vegades incisives i polèmiques, però des d’una actitud oberta i dialogant, perquè discutir idees no ha de suposar necessàriament estar en contra de ningú. Perquè, l’important de l’escriptura reflexiva és, des la diversitat de mires, airejar els tòpics, aïllar els prejudicis i fixar-ne les causes per a superar-los.
Per bé que part dels textos procedeixen d’aquestes planes, una bona part, d’objectius i ambicions diverses, tenen un origen molt dispers. La voluminosa recopilació de treballs, que du per subtítol Un itinerari de vuit-cents anys de literatura catalana, proposa un viatge intens per les nombroses estacions que en proposa. En la biblioteca virtual proposada hi ha un bon grapat de connexions i suggeriments sobre els clàssics (Jaume I, Llull, March, els poetes renaixentistes que van fer tractes amb el castellà, Verdaguer…), encara que el gros se l’emporta el segle XX i el present, i on la poesia i la prosa personal (diaris o no) dominen quasi per complet l’exegesi de l’autor. Els comentaris de més relleu recauen en papers més extensos, dedicats a Riba, Espriu, Formosa, Estellés, Brines, Palau i Fabre, Garcés, Piera, Martínez Marzo… D’altra banda, Sòria té bona mà per a les radiografies de conjunt i per a establir itineraris, com és perceptible en l’estudi de la presència de la ciutat en la poesia en general i la valenciana en particular, i en la localització i de l’evolució de la influència europea en la poesia catalana. També consigna un gran interés el seguiment dels ressons de les arts en els dietaris i, sobretot, l’estudi de la configuració de tres dietaris iniciàtics (Serrahima, Pla i Fuster), i on fa bé de subratllar que la preocupació per l’organització i escriure amb estil no s’han de confondre amb fer maganxa.
El valor d’aquest alfabet de mons literaris no rau només en la ingent informació, sinó sobretot en l’actitud d’home de lletres per part de Sòria que mobilitza sabers i procediments variats per comprendre com s’encarna la vida en l’art i per a valorar justament la imatge de vida que presenta cada autor. A més del que ja hem dit, el que valore més és el ventall de perspectives (el coneixement històric, les connexions culturals i literàries amb Europa), les penetrants exegesis literàries, la reflexió crítica fonamentada en una bona bateria d’arguments, el gust per la discrepància constructiva, i l’obsessió per la diversitat, que el du a valorar autors i estètiques que abans potser no arriba a apreciar. Com vostés ja comprovaran, tot ben interessant.
EL PAÍS, QUADERN, 13/01/2011
Descarrega’t l’original: un-alfabet-de-mons-literaris.pdf
Articles recents:
Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés