Toni Mollà és un autor que procedeix de l’escriptura dura de la sociolingüista i l’assaig (Manual de sociolingüística, Quina política lingüística?, entre altres) i que des fa una dècada mira de compaginar-la amb una escriptura més literària, de tracte més cordial.
Edicions Bromera des dels seus inicis és una aventura vinculada a l’educació, a proporcionar lectures adequades als distints nivells d’ensenyament i a un ventall ample d’interessos connectats amb els joves.
De la poesia d’Anna Montero, els lectors sovint en destaquen la sensibilitat, la reticència, un to tènue i un repertori d’imatges que ofereixen una mina de reverberacions. Encara que ho fem, no podem oblidar que sota la seda del vers corre la tensió continguda.
A propòsit de la jornada sobre l’obra de Ferran Torrent, entrevistem l’autor amb la finalitat que ens parle directament sobre el seu univers narratiu, sobre l’evolució de la seua obra i els neguits i afanys literaris que li preocupen en el present.
Magrana, del 2005, va representar el retorn de Joan Navarro a l’actualitat poètica.
L’arrasada terra de la fortuna
Si Erasme alçara el cap, sens dubte inclouria en Elogi de la follia l’actual govern valencià i la llista llarga de desficacis que la seua actuació i les seues polítiques generen.
L’art no s’atura. Els camins de la renovació de la literatura en llengua catalana
Qualifiquem alegrement els anys 70 dels segle passat com la dècada que promogué tots els deliris literaris possibles i per haver.
En els darrers temps la història s’ha accelerat tant que ha trastocat profundament la vida dels homes, ja que abans —si més no, ho pensem— entre mort i vida podia passar un període d’història; ara, vivim transportats per dos o més. Aquest és el repte de Ferran Torrent en Bulevard dels Francesos.
Qui passa fira, llibres empeny
Les cerimònies anuals de la Fira del Llibre poden semblar un ritual habitual, però darrere seu hi ha els esforços i les esperances dels protagonistes —escriptors, il·lustradors, editors i llibreters— de seduir els lectors amb petits miracles.
Els lectors d’aquest Quadern coneixen de sobres els interessos i bondats de la prosa dels articles d’Enric Sòria, però quan obrim un llibre seu ens submergim en un viatge fabulós d’entusiasmes, indicis, curiositat sempre desperta i reflexions, de vegades incisives i polèmiques, però des d’una act
Què du a transfigurar-se en Unai Siset autors tan diferents com P.Alapont, M.Baixauli, V.Borràs, E.Camps, A.Greus, U.Lozano i V.Usó? Diversos motius.
Hècuba, protagonista del monòleg central de Dones, dones, dones, és la cobertura mítica que irradia l’obra per ser l’emblema de la dona de tots els temps i el clam per la llibertat i la dignitat del gènere femení.
Rafa Gomar és un dels noms que falca la nostra narrativa, encara que segurament no siga d’aquells que sonen en el bombo de les apostes.
Des dels finals dels anys setanta del segle passat el tema del país trastocava València. Hi havia vies diverses d’aproximació. Una, la més seriosa, el tractava des del punt de vista de la identitat i maldava per assajar una reconstrucció dels components socials i ideològics del territori.