Defensa del goig estètic i de les idees
La trajectòria de Joan Francesc Mira és rellevant pel compromís cívic i per l’elaboració d’una obra extensa i variada —que inclou narrativa, novel·la, estudis d’antropologia,
Dues voluntats poètiques de ser
Isabel Garcia Canet amb L’os de la música, mereixedor del premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, fa un salt qualitatiu extraordinari respecte del seu primer llibre.
La condició de periodista de Xavier Aliaga fa que li interesse que la realitat s’escole d’alguna manera en les ficcions. I això és un punt que s’ha de valorar, perquè l’actualitat no és molt corrent en els itineraris literaris dels narradors valencians.
Espies a la València de postguerra
Des de fa uns anys a Ferran Torrent el tempta la trama internacional. La va iniciar per mitjà d’un excombatent de l’IRA i d’un comando del Mossad que aterraren a València.
Identitat i viatge: un mateix anhel
Els darrers mesos, la poesia de dones ha ofert bones alegries als lectors. Dos casos en serien els llibres d’Àngels Gregori i de Pepa Úbeda, dues poetes d’edats i orientacions diferents.
La joia de viure a pesar de tot
Ignasi Mora és d’aquells escriptors que sol estirar al màxim la corda narrativa.
Quan les històries esculpeixen les persones
Raquel Ricart, coneguda sobretot per la seua literatura orientada als joves, aconsegueix amb el darrer llibre, mereixedor del Premi Octubre de narrativa, donar una empenta significativa a la seua trajectòria literària.
Un grapat de novel·les. La prosa, de la novel·la al relat, i de la realitat a la ficció
El protagonisme literari durant una bona part de l’any passat va recaure, no podia de ser de cap altra manera, en el Bulevard dels francesos, de Ferran Torrent, per descomptat, però des de la Fira del Llibre precedent cap ací s’han editat un grapat de novel·les que cal tenir presents, ja q
Un humanista a la València del segle XX
Passen els anys, però sembla que algunes coses determinades no canvien. Per exemple, la burrera valenciana.
Un viatge als budells de la realitat
El gènere negre és un via ràpida per a entrar en els budells de la realitat, per a explorar la crueltat humana. I això és el que fa Vicent Usó en l’última novel·la, La mà de ningú, que n’explora el clima de tensió i defuig dels detectius.
Felip Tobar, encara ben jove, va tenir en el segon lustre dels anys 90 una entrada fulgurant, que després s’anà apagant, en la crítica literària de la premsa valenciana, perquè feia ressenyes —“bonissímes”, al parer de Màrius Serra—, perquè eren fresques, agudes, però més dotat per a la contundèn
Jordi Colonques s’estrenà com a narrador a les acaballes dels noranta del segle passat. Era molt jove. Publicà uns quants llibres. Després ha estat uns quants anys sense publicar. És un autor que es decanta per la literatura de guerrilla: caricaturitza el món actual amb calibre gros.