Identitat i viatge: un mateix anhel

Els darrers mesos, la poesia de dones ha ofert bones alegries als lectors. Dos casos en serien els llibres d’Àngels Gregori i de Pepa Úbeda, dues poetes d’edats i orientacions diferents.

Àngels Gregori és una escriptora molt jove, guanyadora de premis de consideració, com l’Alfons el Magnànim de València, que registren una evolució remarcable. Tot i que pertany a una generació on molts creadors es decanten per l’oralitat i l’espectacle, l’autora no perd els paràmetres clàssics del gènere, això sí confeccionats amb una modulació pròpia. Aposta per una naturalitat que desarma a primer colp d’ull. Des de la senzillesa, trama una veu de replecs i complexitats altament recomanable. L’aire d’innocència aconseguit li fa de tornaveu per a expressar l’exaltació i el goig, però sense refusar mai l’experiència dolguda deixada caure sovint com si res. “Viure les coses com si fóra la primera volta” no significa participar de la tàctica de l’estruç, sinó des de la consciència del dolor traure llustre a la vida amb un afany renovat.

Els nuclis que omplin New York, Nabokok & Bicicletes, de títol tan juganer i ple de suggeriments, són la memòria i l’oblit com a eines d’autodefinició, el dolor, l’atzar, la infantesa com una estació de tornada per a tancar ferides, els pares, l’amor, la lluita constant per crear un clima per a la convivència i la invenció de paraules, “per no haver de dir el veritable nom de les coses / i vivíem els dilluns com si foren divendres”. Un altre imant vital és el trànsit permanent, la curiositat viatgera com un trampolí per a reconéixer el que és diferent, i aquesta descoberta fa que el desconegut siga pròxim. Això mateix ho veurem en l’obra d’Úbeda. També, com ocorre en els poemes de Nova York, l’altre món pot ser un espill per a reconéixer-hi els pesos morts i desfer-se’n, una manera de contemplar el món menut des d’una òptica diferent.

El llibre bascula entre la narrativitat i la brevetat. Els poemes últims aposten per l’enginy i de vegades cauen en la gracieta massa fàcil. Aquest aspecte i alguna que altra relliscada representen els punts febles del llibre, que no n’esborrallen de cap manera els encerts. Segurament bona part del la força del poemari descansa en els més llargs, pel to, per la rotunditat dels vers epigramàtic, per l’ús eficaç de la repetició i l’enumeració i la força de les imatges. Fet i fet, una veu pròpia amb una dicció fresca i ben actual.

Pepa Úbeda és una poeta tardana, però des que es va estrenar el 2007 s’ha guanyat l’atenció dels lectors, gràcies a tres llibres on mostra un sentit fabulós per al conjur poètic. En La meua frontera, Premi Miquel de Palol, continua i eixampla els eixos del seu univers i s’endinsa en les potencialitats del vers curt. És caracteritza per la potència imaginativa i les associacions d’imatges, per un ritme àgil i la utilització destra de repetició i esquemes paral·lalelístics que aporten, sobretot als poemes amorosos, un ritme de lletania o de salmòdia singular. Tot això sense oblidar-nos de destacar el bon olfacte de l’autora per a la facturació dels poemes. Una lírica de resultats evocadors, però a la qual caldria lligar en curt el verb ufanós a fi de subratllar els molts encerts que conté.

El títol ja ens adverteix que va més enllà de la rigidesa de les fites polítiques, que ens du a un terreny mòbil, personal i a la voluntat de coneixement i de reconeixement d’altres cultures. Així, l’extensa aventura lírica es mou en dos àmbits: el familiar i personal i els altres. En el primer, escenifica, d’una banda, els plets que manté amb la desfilada llarga de morts familiars, i,de l’altra, la gestació de la filla significa la ruptura amb les inèrcies que l’asfixiaven. Subvertits els rols imposats, la figura femenina es lliura a nous horitzons: el desig entés com a llibertat, plenitud i recerca. Al seu costat, trobem l’art, la curiositat i el viatge, sovint integrats en un mateix anhel. En una paraula: ens trobem davant d’una lírica de poderoses ressonàncies.

EL PAÍS, QUADERN 17/02/2011

Descarrega’t l’original: PDF iconidentitat-i-viatge-un-mateix-anhel.pdf

Facebook Twitter  Comparteix a

Articles recents: 

Viatge iniciàtic i catàrtic al món sorprenent del primer Estellés

L’aura contaminada de València

Una passió amorosa en la València del quatre-cents

Àngels Gregori.
Font: lossutdesigquelentamentsencarna.blogspot.com / Pepa Úbeda

New York, Nabokov & Bicicletes. Àngels Gregori. Edicions Bromera. Alzira, 2010. 61 pàgs.
La meua frontera. Pepa Úbeda. Columna Edicions. Barcelona, 2010. 148 pàgs.

Etiquetes: 2011 El País Poesia