Les guerres acaben. És cert, però no per a tots, si més no en alguns punts els efectes continuen. Milions de persones tingueren aquesta experiència al final de la Segona Guerra Mundial.
Dietari: dues vides que s’autoalimenten
“L’escriptura és l’afirmació de la vida pròpia”, observa Vicent Alonso. Però el jo de paper és el jo real? Conscient del terreny movedís on es mou, l’autor una vegada i una altra vegada torna sobre la qüestió per tal que s’entenga l’objectiu i la seua implicació.
Ningú negarà que els moments actuals són totalment incerts per a la literatura en català al nostre país. El lector en coneix de sobres les raons. No hi insistiré.
Raquel Ricart era una narradora discreta fins que amb l’aparició de Les ratlles de la vida (2010) féu un salt brutal, que el lector pot comprovar amb la publicació de dos llibres recents.
Juli Alandes és un d’aquells narradors a qui agrada cabussar-se en els gèneres força transitats, però l’incomoda deixar-se dur per les convencions massa suades. Li cal esborrar les fites massa fixes i fabricar-se el seu propi itinerari.
L’aparició de dones joves mutilades trasbalsen el París de 1897. És moment del sorgiment dels sistemes moderns d’investigació policíaca i forense, basats en la minuciositat, en el rigor i en l’anàlisi científica, encarnats en personatge potents: l’inspector Béziers i el forense Locard.
La posició de Xavier Serra no és fàcil de situar en les nostres lletres.
Les geografies literàries dels escriptors valencians
Per a un manual d’ús correcte de la literatura catalana al País València una primera instrucció: manipular-ho amb cura. Per les seues condicions, és una literatura més esmunyedissa del que sembla i condueix sovint a la confusió.
Pròleg a ‘Gargots. Antologia de textos’
Les pàgines que segueixen arrepleguen setze textos de setze escriptors joves apareguts en la revista digital Gargots, tota una sorpresa en el panorama literari valencià, perquè des de feia anys i panys no apareixia en els corredors de la Facultat de Filologia, Comunicació i Traducció de Va
Traficants de viatges i paraules
Joan Benesiu acaba de publicar Gegants de gel, una novel·la inquietant i enlluernadora alhora. Qui és Joan Benesiu?, es preguntarà el lector. Abans de contestar, cal fer cinc cèntims sobre alguns fils que cusen el seu univers narratiu. Joan Benesiu no és Joan Benesiu.
Un viatge per la prosa i poesia més recent
Parlar de la crisi que viu el llibre és a hores d’ara un tòpic, un tòpic inevitable, perquè amaga un drama com una seu: caiguda de vendes, desaparició de llibreries, editorials que tanquen les portes.
Una balena al cor de la ciutat
Adolf Beltran és un dels periodistes valencians que posseeix una “autoritat moral” ben reconeguda per la profunda responsabilitat amb què encara el treball: és ben palesa la seua obsessió per auscultar la realitat valenciana –i no només valenciana– en totes les variants –política, urbanisme, ciut
Ferran Torrent l’any 2011 féu una parada en la línia narrativa encetada amb la trilogia que obria Societat limitada (2002), alguns aspectes de la qual s’eixamplaven en Bulevard dels francesos (2010).