EI primer volum d’aquesta antologia fa pensar que quan l’obra estiga tota al carrer el lector tindrà a les mans l’antologia general més completa del moment, tant per l’amplitud de mires i la presència generosa de poetes i poemes, com pel fet de posar l’abast un material de difícil accés.
El nom de Martí de Riquer com a responsable d’aquest volum és per la sòlida erudició que ha demostrat sempre, una garantia, cosa que es pot confIrmar amb la lectura dels 90 autors seleccionats. L’encert de Martí de Riquer resideix en la inclusió no solament de poemes escrits en català, sinó també en la recol·lecció d’una àmplia mostra de poesia escrita per poetes catalans en occità, llatí, hebreu, francès, castellà i italià, amb la corresponent traducció al català.
L’obra s’obre al voltant de l’any 1000, amb un poema de l’abat Oliva, i es tanca a les acaballes del segle XV, amb un poema en italià de Narcís Vinyoles. Enmig inclou una panoràmica de la millor poesia escrita en aquestes terres. Hi ha els grans noms: Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Roís de Corella i Ausiàs Marc. També podem destacar uns delicats versos escrits per unes dames desconegudes, passatges de la traducció de la Comèdia de Dante feta per Andreu Febrer, i, sobretot, els deliciosos versos llatins de l’Anònim Enamorat de Ripoll i alguns esplèndids poemes hebreus. En unes altres ocasions, el criteri de selecció ha estat la significació històrica, com és el cas, per exemple, del primer sonet en català, escrit per Pere Torroella, o l’atac de Pero Martines contra un militar castellà en l’època de la guerra civil del XV. Tot plegat, una variada gamma de temes i estils, de tons i densitats, que mostren la qualitat i l’evolució de la nostra poesia.
Al marge dels mèrits del llibre, a un lector de València o de les Illes difícilment se li poden escapar les contradiccions que es troben en el criteri de selecció adoptat. S’hi inclouen autors d’obra en català, siguen d’on siguen, però de poemes escrits en altres idiomes només s’accepten d’escriptors de Catalunya. Si aquest criteri se seguira en els volums futurs, deixaria fora molts autors valencians i mallorquins. En aquest sentit, la present antologia ha fet un pas endavant, per bé que es queda a mig camí. Un tema pendent que caldria resoldre en un futur.
EL TEMPS, núm. 693, pàg. 70, 29/09/1997
Descarrega’t l’original: 
cinc-segles-de-poesia-catalana.pdf
Articles recents:
