Si fa dos anys ens va regalar un extraordinari llibre de poemes en prosa titulat Del clam de Jasó, ara Vicent Alonso ens soprén amb el conreu d’un gènere nou, l’assaig, en la seua trajectòria literària. Amb Trajecte circular. Notes d’un dietari ha merescut el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta corresponent a l’any 2003. Com el títol indica, no es tracta d‘un dietari convencional. El que conta l’autor forma part de l’any 2000 i està distribuït per estacions. Per com l’autor volia que l’escriptura anara més enllà de la tirania del calendari, l’obra s’organitza amb fragments autònoms que, com diu el mateix autor, presenten una fotografia del que ha viscut i de tot allò que l’inquieta.
Com tot dietari, Trajecte circular apareix com a una suite literària en la qual no hi ha una veritable continuïtat, sinó que allò que enllaça i cohesiona les distintes notes, el conjunt de les pàgines, és l’estil singular de l’autor, que entrada a entrada crea un ordit on cada cosa repercuteix en totes les altres. Així, al llarg del llibre creix davant de lector un personatge, una vida, una visió, una veu.
Encara que no totes les pàgines pertanyen estrictament a l’àmbit de l’assaig, sí que podem considerar-lo, en termes generals, com a tal, ja que l’assaig no és tant una estructura formal, com, per dir-ho en paraules de Juan Marichal, una operació literària, una espècie de predisposició a pensar i pesar les coses que ens passen. Per això, aquest depurat dietari esdevé en els mans de l’autor una forma d’assajar-se, de comprendre o simplement de constatar allò viscut a través de l’escriptura, En altres paraules, l’escriptura en convertir-se en una pràctica diària, o quasi, es converteix en una manera de pensar i d’actuar, en una manera de viure. Viure amb la literatura i des de la literatura no és un gest exhibicionista, ni molt menys. És una part central del pensament de ‘autor. Les cites que fa Vicent Alonso mai no són gratuïtes, són més aviat altres mirades, altres sensibilitats que ajuden afinar la nostra percepció de les coses, que permet multiplicar les nostres visions sobre complexa realitat que ens envolta.
En aquest tipus de llibres són enormes i variades els temes i les referències, i com si seguirem el voleig d’una abella, viatgem de Picassent a Xodos, de València a Finlàndia, de la poesia Valente a la infantesa de l’autor, dels rosers al cinema, de la poesia actual a Dante, etc. Com en tot assaig, no podien faltar les referències a l‘actualitat política i cultural del País Valencià, com ara la polèmica creació de l’Acadèmia de la Llengua Valenciana o algunes sucoses anècdotes que tenen coma protagonistes escriptors actuals. Amb tot, el més valuós és el gruix de la veu que va creixent a mesura que explica les coses. Un dels punts que més destaca Alonso és que per damunt d’una interpretació compacta i definitiva de la realitat, cal defensar i cercar una mirada múltiple de les coses, sense oblidar que l’ambigüitat és una part essencial de la vida, i que sovint vegades només aconseguim explicacions fragmentàries de les coses.
Tot plegat, un llibre fecund en incitacions i idees, que ens presenta un escriptor que té un cap ben moblat, entestat en gaudir dels matisos que l’ofereixen les experiències de la vida. No voldria acabar aquest paper sense deixar ben clar que Trajecte circular és un llibre molt ben escrit, amb un estil elegant i suggerent, clar i precís fins i tot en els moments més difícils. Una prosa així incita la lectura i convida a la reflexió.
EL PAÍS, QUADERN, 25/03/2004
Articles recents:
L’aura contaminada de València
Trajecte circular. Notes d’un diari. Vicent Alonso. Edicions Bromera. Alzira, 2004. 337 pàgs.
Etiquetes: 2004 El País Assaig Vicent Alonso