Música “màkina”: drogues i ball

El periodista Joan M Oleaque, que fa dos anys va donar a conéixer l’extraordinari treball d’investigació Des de la tenebra sobre el terrible cas de’Alcàsser, acaba de publicar en l’Editorial Ara Llibres de Barcelona una altra brillant crònica periodística titulada En èxtasi i que té com subtítol ‘Drogues, musica màkina i ball: viatge a les entranyes de la “festa”’. El nou llibre de Joan M. Oleaque és una radiografia detallada sobre el fenomen de la música anomenada bakalao o màkina que es va originar al País València a principis dels anys 80 que congregava cada cap de setmana milers de joves, però posteriorment s’ha anat transformant i s’ha expandit cap a Catalunya i altres punts de l’Estat espanyol.

Aquest tipus de música electrònica i l’ús de drogues recreatives es va convertir en un senyal identificatiu de molts joves d’extracció popular. Aquesta manera de viure i sentir la música és també, segons l’autor, una experiència avantguardista que va facilitar a molts joves allunyats d’allò que es considerava la modernitat del moment, crear-se la seua pròpia modernitat, tot fabricant-se un univers que els permetera sentir-se millor els cap de setmana del que ho eren la resta de la setmana. Joan M. Oleaque fa la crònica d’aquest món a partir de la pròpia experiències, ja que durant molt de temps va ser un jove bakalaero, i dels múltiples testimonis que ha recollit. El resultat final és, tot plegat, una crònica rigorosa, sense concessions, però escrita amb estil directe i apassionat.

QUADERN, EL PAÍS, 26/02/2002

Facebook Twitter  Comparteix a

Articles recents: 

L’aura contaminada de València

Tot parla de tu

Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster

Joan M. Oleaque. Fotografia: Miquel Oliver.
Font: lavanguardia.com

En èxtasi: drogues, música màkina i ball. Joan M. Oleaque. Ara llibres, Barcelona, 2002. 158 pàgs.

Etiquetes: 2002 El País Assaig