El llibre titulat Per a què serveix un escriptor? es compon d’un conjunt d’articles que ha recopilat Jaume Subirana. En aquesta obra, l’autor ens ofereix un joc d’estampes que evoquen, amb un estil àgil i irònic, els debats i obsessions que han preocupat el gremi literari al llarg dels anys noranta.
Vull comptar-me entre els lectors entusiastes de les recol·leccions de papers de premsa. M’atrau molt l’escriptura que reflecteix els impulsos personals, passionals, dels escriptors, que deixa testimoni dels problemes que més els preocupen en un moment determinat. I això és el que trobarà el lector de Per a què serveix un escriptor? de Jaume Subirana, un llibre on apareixen evocades les polèmiques i les obsessions que han animat el gremi d’escriptors entre els anys 1989 i 1997, com ara el gust necrològic de la nostra cultura, la desforestació moral i intel·lectual dels escriptors, la relació entre literatura i televisió, la progressiva tendència a entendre la cultura com un espectacle, la dura llei del desert que, segons l’autor, plana sobre la literatura catalana, les inèrcies que pesen en el món literari… Un retrat, fet i fet, de tonalitats grises que presenta una literatura que es mou «permanentment en els marges de l’ambigüitat» i que sovint sembla un pur joc de repartiment de prebendes. Al seu costat, podem trobar alguns dels articles més personals i atractius, aquells que giren al voltant de l’activitat d’escriure, entesa com una manera de viure, «com una fe antiga, com una força estranya que arrossegués cada autor més enllà de la raó i de la mandra i de l’angoixa i de les tardes circulars».
Al marge de les pàgines prescindibles, habituals en aquesta mena d’obres, podem gaudir de tot un seguit d’aspectes positius: una veu personal, sincera, que ha sabut fer-se un estil versàtil, que integra, com diu Enric Sòria en el pròleg que encapçala l’obra, la crítica i el to desimbolt, el sentimentalisme i la ironia.
EL TEMPS, núm. 755, pàg. 85, 07-12-1998
Descarrega’t l’original: 
preocupacions-d-una-decada.pdf
Articles recents:
L’aura contaminada de València
