En el present llibre fins ara inèdit, el poeta Josep M. Llompart estudia les dues tendències oposades que dominen la poesia insular moderna: una poesia de rigor formal i d’harmonia apol·línia, i una altra tendència més interessada en l’audàcia expressiva i en l’esperilt dionísiac.
Josep M. Llompart és un bon poeta però també un crític experimentat que dedica moltes hores a divulgar i explicar la literatura moderna balear. La seua traca crítica no revelen uns sòlids coneixements literaris sinó sobretot la finesa d’un lector sensible, com posem de manifest els treballs fins ara inèdits que recupera amb bon criteri en aquest llibre Maria Antònia Perelló.
El llibre inclou tres assaigs recollits sota el nom d’El llac i la flama, que dibuixen una panoràmica de la poesia insular de finals del segle passat fins al anys cinquanta, escrits als anys cinquanta, als quals l’editora afig dues conferències posteriors que tracten sobre tres noms claus que inaguren la literatura moderna a les Balears: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Miquel de Sants Oliver. En la lectura que en fa Llompart destaca una visió crítica, sense lloances estèrils, que mira de comprendre les ombres i les llums de l’obra estudiada, i allò que en perdura amb el pas del temps. Amb aquesta perspectiva, Llompart analitza els motius íntims que animen la poesia balear, tenint en compte les circumstàncies històriques i personals. Per perfilar la personalitat literària dels autors més destacats para atenció en els aspectes més conflictius i paradoxals de la seua pobra i vida personal, per tal de remarcar-ne la complexitat i la veritat literària que subjau en les seus obres. D’altra banda, el xoc de tensions és l´eix que li serveix per explicar l’evolució de la poesia balear, que oscil·la entre el rigor formal i la serenitat clàssiques, defensats per l’Escola Mallorquina, i l’esperit de renovació, d’inquietuds que representen els escriptors més heterodoxos, com ara Rosselló-Pòrcel. Dues tendències de les quals es consideren hereus, especialment de la segona, els poetes de la generació de Llompart.
La prosa que condueix les conferències de Llompart és funcional, però acolorida, per tal de fer-la més eficient, unes vegades amb moments lírics i d’altres amb una nota irònica. Pense que el hem dit fa que, malgrat el pas dels anys, els papers d’aquest llibre mantiguen l’interès del lector actual interessat per la poesia catalana.
EL TEMPS, 1998
Articles recents:
