Actes del primer simposi internacional de narrativa breu
La literatura catalana moderna compta amb una història de narrativa breu molt estimable. Aquest interès dels narradors no sempre ha tingut el mateix interès per la crítica.
He d’expressar abans de res la satisfacció que em produeix el que AINA m’haja convidat a escriure aquestes línies, i no per mi, sinó perquè pensen que a través de Camp de mines és a deu poetes, i a la poesia com a tal, que ha volgut acollir, per a recordar la seua existència i eventual efi
Eduard J. Verger tradueix el llibre «Capital del dolor», de Paul Éluard
La publicació de Capital del dolor, de Paul Éduard; de Cant Espiritual, del valencià Antoni Ferrer, i Pòrtic d’aura-mar, d’lnma Sarduc, confirmen la col·lecció Poesia d’Edicions Alfons el Magnanim-IVEI, dirigida per Marc Granell i Eduard Verger, com ambiciosa i atractiva.
1. El conte com a gènere autònom1. Als estudiants se’ls demana sovint la definició de conceptes literaris, com ara què és la literatura, què és la novel·la, la poesia o el conte. I alguns professors s’obstinen a cercar-ne una definició il·luminadora, definitiva.
El purgatori de la intel·ligència
Posar-se en la pell d’una figura emblemàtica del passat és una temptació per a un escriptor, si més no, sol ser un procediment bastant habitual en la literatura. Un dels períodes que ha tingut més clients ha estat el segle XVll francès.
A propòsit de la jornada sobre l’obra de Ferran Torrent, entrevistem l’autor amb la finalitat que ens parle directament sobre el seu univers narratiu, sobre l’evolució de la seua obra i els neguits i afanys literaris que li preocupen en el present.
Entrevista a Manuel Molins: “La di-versió ens proporciona una altra versió de les coses”
A propòsit del simposi sobre l’obra de Manuel Molins, entrevistem l’autor amb l’objectiu que ens parle directament sobre el seu univers teatral, sobre l’evolució de la seua obra, i que ens comente la relació que manté amb els distints corrents del teatre contemporani.
Hotel Àfrica, de Cremades i Arlandis: la mirada d’un saforenc
Si Cremades, en novel·les anteriors, ens recuperava literàriament i assumia la proposta vital d’una parcel·la de la nostra història, ara des de la mateixa visió ens proposa i ens presenta un viatge -en el sentit d’aventura i de coneixement (de buscar-se i perdre’s)- a eixe món viu i actual.
Introducció a «Olga» de Chiara Zocchi
La infantesa i l’adolescència han sigut sempre una permanent font d’inspiració per als escriptors. En la novel·la clàssica es presentaven amb un cert distanciament; normalment, corresponia a un protagonista adult evocar els seus records d’infantesa.
L’illa de Maians, de Quim Monzó
L’Illa de Maians, el nou aplec de contes de Quim Monzó, ens confirma una vegada més la indiscutible qualitat literària i la consagració del seu ofici com a fabulista. Fabulista, amb el
La ferida tràgica en la poesia de Joan Navarro
L’acerbo vero, i ciechi
destini investigar delle mortali
e deU’eterne cose; a che prodotta,
a che affanni e di miseri cerca
l’umama stirpe; a quale ultimo intento
lei spinga il fato e la natura;
La narrativa breu i Mercè Rodoreda
Amb una rapidesa inhabitual i que és molt d’agrair s’han publicat les Actes del Primer Simposi Internacional de Narrativa Breu, celebrat a València els dies 28, 29 i 30 d’abril de 1998.
I. Tragèdia contemporània. La simple enunciació de l’expressió espanta una mica, és com si veiés caure al meu damunt vint-i-cinc segles d’història. És com si es presentés en un puny, de sobte, tot l’embolic de preguntes i problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps.
La recepció de Maragall en els escriptors del País Valencià
L’objectiu del present treball és d’aportar algunes dades bàsiques per a un estudi més complet sobre la recepció de Joan Maragall al País Valencià des de principis del segle XX fins al present.
Amb aquest títol que estrafà un altre de John Dewey –l’art com a experiència–, es vol assenyalar que una bona part de l’obra de Josep Piera germina des de la seua experiència personal.
Literatura catalana a València
A València ara s’escriu i es publica més que mai: noves editorials, revistes literàries i d’informació general, un munt de premis de primera i segona fila configuren un panorama cultural potencialment esperançador, però que a hores d’ara està bàsicament dirigit a satisfer les necessitats d’un púb
El món de les aules ha tingut més fortuna en el cinema que en la literatura.
Des de fa uns anys, la lírica a València viu uns moments relativament bons, tant pel que fa al to sostingut dels llibres com pel nombre de llibres editats. Hi ha hagut alts i baixos, però a poc a poc, s’hi ha anat creant un mercat relativament estable.
Presentació de «El conte a València»
Es publiquen prou antologies. Sobretot poètiques. De contes n’hi ha menys, si més no entre nosaltres. Les antologies tenen els seus inconvenients i les seues bondats.
Presentació de «Poemes de la resistència chicana»
Quan se’m va proposar presentar el llibre vaig acceptar de seguida per dues raons.
Presentació d’»Oasi breu» de Josep Lluís Roig
Josep Lluís Roig tingué uns inicis brillants com a escriptor.
Quadern de records. Cremades i Arlandis
Ens trobem davant un llibre de festes gens convencional. Amb això només ja ens podríem donar per satisfets. Si, a més d’això, afegim que el text literari i les fotos que l’acompanyen són d’una qualitat ben remarcables, la satisfacció ja es desborda.
Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster
Josep Daniel Climent en un article, «Homenatge a Teodor Llorente»*, diu que Fuster en un paper de 1959 analitzava les relacions entre Llorente i Mistral, «però sobretot incidia en presentar-los com uns personatges que compartien ideologia, catòlica, conservadora i regionalista, i per tant, eren m
Revisió de l’últim llibre de Jaume Pérez Montaner, centrat en les seues vivències íntimes
El títol del nou llibre de Jaume Pérez Montaner, Màscares, és ben suggerent, i té el valor de situar-nos de colp i volta en el centre del pensament de l’autor.
Rubén Luzón: les raons d’una poètica
Rubén Luzón, nascut a València el 1982, amb només dos llibres és una de les veus més singulars de la darrera fornada de poetes dels País Valencià (Eduard Marco, Isabel Garcia Canet, Àngels Gregori, entre d’altres).
Una delícia, aquest Jardí ebri d’Ibn Khafaja, i ho és perquè els traductors no s’han limitat a transvasar literalment al nostre idioma l’univers original, sinó que s’han escarrassat per recrear l’atmosfera sensual, la tremolor de la carn i l’agulló elegíac o dramàtic dels versos reflexius
Tàndem: la vitalitat creixent d’una editorial
El mercat de llibres en català al País Valencià és un espai complex, difícil i de creixement molt lent, si es vol dir així, però no la situació no pinta tan mal com alguns editors del Principat creuen i exposaren fa uns números en aquesta mateixa revista.
Tota una història en versió original
L’ofici d’editor al País Valencià és una aventura singular. Demana passió. Una doble passió: pels llibres i pel país. I exigeix, amb tirania, olfacte empresarial. L’editorial Bromera va sorgir l’any 1986 al descobert. Amb moltes ganes, però amb poca experiència.
Un bon moment per a la narrativa valenciana
En els últims temps la narrativa valenciana ha crescut en nombre d’autors i en diversitat de temes i estils, encara que la falta d’una vida literària completa oculte la vitalitat que mostren els autors valencians.
Un silenci sec: un llibre recomanable de Puigdevall
Els premis Octubre han passat l’última prova amb bon peu. La qualitat de les obres ho confirma.
La literatura en català al País Valencià ha conegut, d’ençà de la instauració de la democràcia, una expansió molt considerable. Amb totes les febleses i mancances que vulguem, a hores d’ara hi ha una vida literària estimable, i a més d’una intensitat creixent.
Els treballs perduts consolida J. F. Mira com un novel·lista sòlid d’una obra ben personal, que reclama un lloc destacat -i una major atenció en la narrativa catalana.